Es demana coherència (religiosa)

Un relat de: Nessa Bentanachs

Us preguntareu (potser) què m'ha conduït a agafar el bolígraf amb la mà (la dreta) i començar a escriure sobre un full quadriculat (el teclejat és posterior, fets de l'ofici, la pantalla no m'inspira). I encara us deu sobtar més el mètode emprat per escriure (si heu llegit la resta dels meus escrits publicats). Doncs bé, procediré a situar-vos en el context (això serà al proper parràgraf, no en aquest).

Avui (divendres sant) ha arribat ma mare al migdia (havia anat a caminar amb la gossa, ja se sap, l'exercici és bo per la salut) i ens ha cridat al meu germà i a mi. La conversa ha anat així (aquí està traduïda perquè a casa parlem en castellà):

MAMA: Tu, Nessa- evidentment no escriuré el meu autèntic nom- m'ajudaràs a fer el dinar, i tu, Jordi, aniràs a banyar la gossa que ha trepitjat tot els bassals que ha trobat pel camí.
NESSA: I què hi ha per dinar?
MAMA: Peix.
NESSA i JORDI (amb autèntica cara de fàstic): Ecs!
MAMA (disgustadíssima): No pretendreu menjar carn el divendres sant?
NESSA i JORDI (després de mirar-nos mútuament): Sí!

I bé, aquí deixo l'explicació perquè era fins on volia arribar (hem dinat peix). Quanta hipocresia! Però no tan sols per ma mare, sinó per totes les persones que, com ella, no saben què és una missa, però en canvi (i per si un cas), avui no han menjat carn i/o diumenge van celebrar el dia de rams.

Jo no pretenc criticar les celebracions religioses ni molt menys, tan sols em queixo de la incoherència de les persones. És que, sincerament, és tan còmic mantenir abstinència de carn un cop l'any però després passar-te els tres-cents seixanta cinc dies de l'any (tres-cents seixanta-sis cada quatre anys) blasfemant. Que el Cel ja deu ser ple de fems!

Siguem coherents! O tot o res, però no allò que ens interessa o que ens agrada més. No siguem tan sumament hipòcrites, si us plau!

És molt fàcil menjar-se un bon peix (a mi m'agraden les sardines) divendres sant, però si ja diumenge de ressurecció no es té la intenció d'anar a missa o fer una megafesta en celebració de la ressurecció de Jesús (perquè a casa meva no es farà), per què no es pot menjar carn en divendres sant? Total, anirem igualment a l'infern.



Comentaris

  • jo tampoc ho he entés mai...[Ofensiu]
    neret | 10-04-2007

    ... representa que el tema del peix era per fer penitència, i en canvi hi ha gent que es menja una paella el divendres sant... a veure, molta penitència no fan... que això bé d'una altra época, en que només hi havia arengades...

    en fi...

  • dona,[Ofensiu]
    peres | 10-04-2007

    no sé si va de debò o no el relat, però també podem considerar aquestes coses com costums socials, tradicionals, familiars, de país, etc. Les motivacions històriques no són el més important, no?

    I un altre argument: no cal fer-ho TOT perfecte per ser un bon professional, no cal parlar en català tothora per ser independentista (jo en conec uns quants que són castellanoparlants), no cal complir e-xac-ta-ment totes les normes de circulació i no passar-se ni un km per hora a l'autopista per ser un bon ciutadà... De la mateixa manera, encara que a casa vostra només es compleixi una norma de les tradicionals de setmana santa, això no vol dir que sigueu hipòcrites en matèria religiosa: vol dir simplement que ta mare creu que és millor això que res, o sigui, que ella es troba més bé fent això que no pas no fent-ho, i crec que li ho hauríeu de respectar.

    I és que entre el blanc i el negre hi ha molts grisos, noia. No vols deixar que la mare sigui "una mica religiosa", ni que sigui un dia l'any?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: