Fins fa no gaire

Un relat de: Nessa Bentanachs

Fins fa no gaire nevava
a alta muntanya
i a la tardor refrescava
i a l'hivern feia fred.

Fins fa no gaire emprava
jerseis gruixuts de llana
i abrics de pell a l'hivern.

Fins fa no gaire em treia
els guants de les mans
abans de menjar-me castanyes
recent comprades al carrer.

I recordo que duia bufanda
i tremolava perquè tenia fred
i d'això no fa gaire.

Comentaris

  • Les coses eren com havien de ser[Ofensiu]
    Lèvingir | 27-08-2009 | Valoració: 10

    però ara, també podem tornar a aconseguir fer.

    el que hi havia no és perd o podem recordar
    i mai deixarem de poder-ho tenir.

    Els hiverns marquen el pas del temps,

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: