Sí però no

Traço línies rancunioses
sobre el teu pit nu
mentre tu divagues
per un cel carnós
que és ple de corves lleugeres
i tu les redibuixes
amb compte, lentament,
amb les teves mans
que es van fonent
en aquest crit desesperat
de mes carícies a l'odi...
Tu, encisat pel cos,
pel meu cos suau,
no notes la ràbia despresa
pels petons ardents
(fruit dels meus llavis
que moren als teus).
Els teus llavis!
Els teus odiosos
però desitjats llavis
perillosament oberts!
Perillosament oberts com jo...