Cercador

Llista categories

Érem sols. I vivíem

Un relat de: Carles Rebassa

I va dir un pènsol que la llibertat
era tenir-ho tot quan ho volguessis.
Mai no esperar. No haver de treballar.
S'equivocà, no creus? Bescanviava
el sentit clar de les dues paraules.
A treballar li va posar esperar.
Esperar per ell es deia fer feina.

«Al cafè, de matí, quan faig cafès
no pens, treball, matí... Quan repleg taules
just faig pensar coses que no vull dir.
Després mirar si ja han tocat les nou.
Després mirar si ja han tocat les dotze.»

Digué «La llibertat és una feina»
i la ciutat feia l'olor del moll.
Pel camí no trobàrem massa gent.

Comentaris

Afegir comentari

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >