Entrar a l'armari (infidelitat)

Un relat de: Beni

La dona no esperava ningú i sent el soroll de les claus que furguen el pany. Esparverada i humida empeny el seu amant a l'armari, en un forat que improvisa entre les camises d'entre setmana i els dos trajos de casaments del seu marit. Entra a casa la seva filla, una nena de 15 anys. "M'han castigat", li diu. "Alguna cosa deus haver fet", replica la mare mentre es corda el botó que fins aquell moment deixava oxigenar part dels pits i els sostenidors de color negre model wonder-bra que tot just un quart d'hora abans li havia regalat l'amant amb intencions descaradament lubrificants. La filla diu que la Jenni, la noia que s'asseu al seu costat, és una gelosa, i que no ha suportat veure-la amb les seves noves malles arrapadíssimes d'última generació que han tornat bojos tots els joves masclets de l'institut, a un professor i també a una professora lesbiana. Que per això al pati li ha clavat un ventallot quan entrava a cistella i que ella s'hi ha girat amb passió, per mostrar-li qui mana. Afegeix que s'ha de mostrar dura, ferma, perquè és la líder de la banda que han format i que una postura feble i conciliadora només provoca equívocs de futur i esquerdes en el seu domini de la situació. Crida que ella no en té cap culpa i que, a més, la noia a la qual ha estavellat contra el terra posant-li les Nike a la boca i fent-li sagnar els llavis prement amb força un piercing, sempre té actituds negatives pel grup. I que és una mala puta. I que l'exit o el fracàs d'una banda depenen de la força. La mare n'està farta i només pensa en entrar a l'armari. Li dóna calers perquè marxi i enxampa de nou l'amant amb intencions descaradament lubrificades. L'home, satisfet i suat, llença tres bitllets al llit dels fets, es rasca l'ou dret i pensa que mai no es posaria aquells trajos horribles.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • I sortir-ne[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2007 | Valoració: 10

    De moment, el títol ja crida l'atenció perquè juga amb el concepte contrari al que normalment s'està utilitzant ( sortir de l'armari ).

    Després, quan comença a desenvolupar-se la història, resulta que la persona que interromp ell cos a cos no és el marit, sinó la filla adolescent i castigada per algun professor, que a més ha fet mal a una companya.
    La mare no la reny massa, ni l'escolta amb atenció, ni la castiga de cap manera, ans al contrari li dóna diners!
    I torna al cos a cos de seguida que pot...

    La infidelitat existeix, però de qui a qui? En llegir les teves frases, entreveig diferents possibilitats, totes interessants.

    Bon estil i bons recursos, imaginatius i efectius! Hauré de llegir més coses teves per comprovar que el plaer de llegir-te avui no ha estat una casualitat...

    De moment, per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te com autor, t'envio una abraçada d'Any Nou,
    Unaquimera

  • un clàssic[Ofensiu]
    neret | 06-01-2007

    això d'amagar l'amant a l'armari, encara que la filla adolescent-camorrista que parla a mig camí entre la juani i un psicòleg de manual li dóna un punt interessant. De tota manera, en algun moment compliques massa les frases que diu la noia, algun punt i seguit s'agrairia.
    I el gir final... crec que la intenció és bona, però que caldria treballar-la una mica més.... suposo que se t'han acabat les paraules...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Beni

6 Relats

22 Comentaris

15529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Volia ser futbolista i no ho vaig aconseguir i el mateix em va succeir amb el bàsquet. M'agrada mirar la tele, els contes de Quim Monzó i els macarrons (gratinats). De petit vaig tenir un scalextrix en forma de vuit.
Em dic Joan Martí, sóc director adjunt d'El 9 Esportiu de Catalunya, el primer diari esportiu en català de la història, i el 2003 vaig guanyar el Ciutat de Tarragona de relats curts amb l'obra Quin Remei!, que apareix en el llibre de Cossetània Quin Remei! i altres contes. El 2002 vaig ser finalista de l'Emili Teixidor amb el relat Sorpresa de Reis. M'ha agradat molt el llibre relatsencatala.com.