Ressuscitar d'èxit

Un relat de: Beni

-La C.
-N'està absolutament segur?
-Sí.
-Li recordo que encara no ha exhaurit el comodí de la trucada.
-Tant se val.
-Té dos minuts de temps per acabar de rumiar-s'ho.
-No he de rumiar pas res. N'estic segur, però ben mirat, esgotaré el comodí i els pujaré l'audiència pels núvols.
-Em sembla una decisió molt coherent.
-Tant m'és el que a vostè li sembli.
-A qui trucarà?
-Ja ho sentirà.
-Li resten dos minuts a partiiiiir ...... d'ara!!!.
-Pel temps no hi pateixo, me'n sobrarà.
El concursant, que vesteix una samareta de color lila de mànigues llargues i du un mocador negre al coll, treu un paper de la cartera on hi té anotat el número. Agafa l'aparell que li ofereix el presentador amb la mà esquerra i marca els números amb la dreta, a poc a poc, però amb una gran seguretat, fent un posat sorneguer.
-Tut...tut.....tut.....-tres tons- Ajuntament de Santa C...., l'atèn Gorka, digui'm.
-Teniu dos minuts per desallotjar l'edifici. Hi ha una bomba al primer pis llesta per esclatar. Espavil. Penja.
El presentador sua, es descorda el botó de la camisa que li oprimeix el coll, es treu la corbata, es desmaia i cau.
-Definitivament, trio la C.
La casella C s'inunda de color verd. Sona la música que acompanya automàticament les respostes correctes, mentre el regidor, fora de càmera, assisteix al presentador i mira de reanimar-lo fent-li vent amb una revista editada pel mateix grup de comunicació. El concursant acaba de guanyar els 100.000 euros. No li ve de nou, però s'hi delecta: s'aixeca, alça els dos braços i fa el senyal de victòria amb els dits. La combinació de sentiments és esperpèntica i els índexs, òbviament, es disparen. El públic, astorat, no gosa aplaudir, no gosa fer res, resta immòvil, acollonit. Tres membres del cos de seguretat irrompen al plató i s'enduen el vencedor, emmanillat i feliç. Els índexs no donen a bast. El concursant no s'hi resisteix, ja té la feina feta. Simultàniament, la cadena talla l'emissió del concurs i guanya temps amb un video-clip de Killy Minogue amb la cançó d'aquell d'hivern, que patrocina el programa. Un tall publicitari precedeix un avanç informatiu. La presentadora, amb un maquillatge precari, un pentinat provisional i nervis informa de la mort del presentador, d'un atac provocat pel que es coneix com la síndrome televisiva. L'Ajuntament de Santa C... denuncia l'individu i la cadena per la falsa alarma. La cadena acusa el guanyador del concurs d'homicidi involuntari, considera anticonstitucional que es quedi els calers, però li signa un contracte exclusiu per fer de tertuliant en horaris prime-time. Graba un disc, publica un llibre mediàtic per Sant Jordi titulat Com impressionar els presentadors que es creuen que estan per damunt del bé i del mal (I), que es ven com els xurros. Es fa amic del Dioni i assisteix a festes, patrocinant noves sales de festes i tot el que cal. Quan els índexs baixen, el desen. Deu anys després, arruinat, apareix en un talk-show i protagonitza un lamentable creuament de declaracions amb la seva exdona, que, aconsellada pels guionistes, es fa passar per un putot a cent verbenero, per donar més caliu a la trifulca. No hi ha res a fer.El Gran Germà 22 els absorbeix i cap dels programes de trifulques no els truca mai més. Se suicida. En directe. Mitja hora abans del discurs nadalenc del monarca, que diu que té una fonda satisfacció, es llença d'un castell de deu amb folre i manilles. L'exdona cobra l'assegurança de vida i viu com una reina amb un amant cubà de 22 anys. Diu que també té una fonda satisfacció.


-

Comentaris

  • En legítima defensa[Ofensiu]
    ciosauri | 18-05-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. Crec que és un acte de legítima defensa d'un teleespectador que n'està fins el capdemunt i que, en un moment d'inspiració, construeix una història impossible (bé, vés a saber) i desmanegada (en el bon sentit de la paraula) i aconsegueix un resultat hilarant.

  • Daquesta manera..qui vol ser milionari?[Ofensiu]
    Salva | 18-11-2005 | Valoració: 10

    Molt bo!M'ho he passat molt bé llegint el relat i molt malament recordant com algunes cadenes de televisió fan programes (que ningù mira mai, esclar) d'aquest tipus.

  • ambre | 17-11-2005 | Valoració: 10

    He disfrutat amb el teu relat...

    T'ha quedat molt bé.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Beni

6 Relats

22 Comentaris

15470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
Volia ser futbolista i no ho vaig aconseguir i el mateix em va succeir amb el bàsquet. M'agrada mirar la tele, els contes de Quim Monzó i els macarrons (gratinats). De petit vaig tenir un scalextrix en forma de vuit.
Em dic Joan Martí, sóc director adjunt d'El 9 Esportiu de Catalunya, el primer diari esportiu en català de la història, i el 2003 vaig guanyar el Ciutat de Tarragona de relats curts amb l'obra Quin Remei!, que apareix en el llibre de Cossetània Quin Remei! i altres contes. El 2002 vaig ser finalista de l'Emili Teixidor amb el relat Sorpresa de Reis. M'ha agradat molt el llibre relatsencatala.com.