En Sòcrates i jo.

Un relat de: Joan Gasset Vilaplana
En Sòcrates i jo.
Ahir a la nit, quant ja s'havia acabat el partit del Barça, hi havia posat la meva última bajanada, al "feceebok", i estava relaxat al sofà, amb la tele encesa, però sense mirar-la, ni oir-la, (sol com un mussol, la dona era ja a dormir), varen trucar a la porta, suposo que per això, és veu que devia sortir del meu estat semi-catatònic, per veure qui era a aquelles hores
Vaig mirar per l’espiell de la porta, i. . . .
-- Hòstia, en Sòcrates !! -- que faig, vaig pensar, li obro, ho em faig el absent.?. Li vaig obrir, si havia vingut de tant lluny, hagués estat quelcom més que una descortesia no obrir-li la porta. Hi ho vaig fer.
Endavant mestre. Bona nit tinguis (No vol ni el Vos, ni el Vostè).
-- Bona nit, Joan -- va començar dient -- No et pensis que no sé l'hora que és, els habitants dels llimbs, tenim rellotges.
-- Passa, passa, i seu on vulguis -- vaig dir-li -- encara mig emboirat.
-- No tindràs pas, algun líquid báquic, tant me fa blanc com negre, tinc la boca seca.
Vaig anar a la cuina, i vaig sortir amb un got i una ampolla encetada de vi negre.
-- Penedès negre -- vaig dir, aixecant-la perquè la veiés be.
-- Això de Penedès no se que vol dir, però me'n refio de tu, aboca !!
LI vaig servir el got de vi negre; se'l va beure amb fruïció, va fer un sonor rot, en senyal de vist i plau, i va dir-me.
-- Seré breu, només he vingut per dir-te una cosa.
-- Dons tu diràs -- jo no estava per masses protocols, sinó era la una de las matinada poc li faltava.-- i és veu que em vaig repenjar novament al sofà.

-- Mira, qualsevol que accedeixi a les portes de la poesia, sense la bogeria de les muses, confiant que la seva habilitat i/o saviesa li bastarà per fer-lo poeta, fracassarà, de la mateixa manera que la poesia dels bojos eclipsa a la dels sensats.
Dit això és devia aixecar i va sortir sense fer soroll, i se'n va anar escales avall ( sé que no se'n refia dels ascensors).
Sé que no va ser un somni, perquè el got buit, i encara amb un regalim de vi dins, i l’ampolla eren sobre la taula.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joan Gasset Vilaplana

Joan Gasset Vilaplana

24 Relats

10 Comentaris

14742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig nàixer a Madrid, durant la segona República (19-11-33), fill de pare català (Lleida) i de mare Alacantina. (Benimarfull). Que eren interinament per feina a Madrid.
Quant tenia 4 anys (acabada la guerra dita Civil ), varen tornar a Barcelona, ara amb mi.
És pot dir que soc autodidacta, i aprenent, dons no he tingut estudis literaris. El meu primer conte els vaig escriure als 72 anys (2006)
Novel·les més llargues;
Vint-i-tres dies d'agost
L'avia Remei
Radio Catalunya Independent
"Cogida en la Maestranza".
18 Contes Inversemblants.
El net de'n Kees Popinga
Johan Popinga



Me les podeu demanar a jgassetvilaplana@gmail.com