ELS SECRETS DE LA CUINA

Un relat de: rober
Els temes importants, els pares els parlen a la cuina. Amb la porta tancada, per barrar-nos el pas. I, si alguna vegada, intentàvem entrar mig encuriosits, mig enjogassats, enfadats ens grunyien: -vinga, fora d’aquí!... Que parlem de coses de grans-. I de res valia fer-se el ronso, perquè, aleshores, et clavaven aquella mirada que ens esborronava la pell i a correcuita, esporuguits, marxàvem. Tanmateix, no gaire lluny. Ens quedàvem a l’altra banda de la porta, enmig del pas, amb alguna joguina entre les mans per dissimular el nostre interès per les seves paraules. Mentre, la flaire de la verdura bullida i el peix fregit, que la mare ens preparava per sopar, arribava fins al nostre nas. I ens produïa aquella remor a l’estómac, que només sap fer la gana, i esmorteïa el xiuxiueig de les seves secretes paraules que acompanyades pels estridents sons de coberts i plats quedaven camuflades.
Però, un dia vàrem descobrir que les paraules secretes dels grans ens eren perjudicials. Massa sovint, sortien enfadats de la cuina per renyar-nos. No en penseu ni una de bona!, ens retreien, tot cridant. Només feu entremaliadures.
I això, no és veritat... Que pintéssim amb ceres la paret del menjador, no ho fèiem per embrutar el blanc, tan sols, ens imaginaven pintors d’una famosa obra d’art. I, que a la veïna petita del replà li aboquéssim una galleda plena d’aigua, no era per fer-li mal, ni per avorriment. Va ser una aposta amb el meu germà. Ell deia que ploraria i jo que marxaria corrents. Però, ni l’un ni l’altre, qui s’ho hagués imaginat que es posaria d’aquella manera a xisclar. L’únic que vàrem guanyar, evidentment, després que els pares parlessin de coses de grans, un bon càstig. Per això, ara, quan tanquen la porta de la cuina, nosaltres ens amaguem a la nostra habitació. I, esperem el càstig, amb la mirada còmplice de qui es sap víctima d’uns pares que no entenen que nosaltres les coses les fem, tan sols, per jugar. Però, per si de cas: no he estat jo, ha estat ell!.

Comentaris

  • El cor de la casa[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2019

    La cuina era el lloc més important de les cases. Allà s’hi coïa tot, el menjar, els problemes i les solucions. Com un petit parlament en el que els infants no hi tenien ni veu ni vot. M’ho has fet recordar, amb les olors, l’escalfor dels fogons, la sensació de seguretat... M’ha agradat.

  • Coneixement El món dels infants s’ha de conèixer. Has descrit molt bé aquesta diferència entre el món dels adults i el dels infants. Una forta abraçada. A l’eix [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-11-2019 | Valoració: 10

    Cal conèixer el món dels infants. Has descrit amb molta perícia aquesta diferència entre el món dels adults i el dels més petits. Una forta abraçada. A l’eix

  • Es que la cuina..[Ofensiu]
    kefas | 17-11-2019

    ..és el millor lloc per cuinar decisions. El que surtin gustoses o no, ja depèn dels cuiners

  • La cuina[Ofensiu]
    Nil | 17-11-2019 | Valoració: 10

    Llegint el teu relat m'has fet reviure semblants imatges de la meva minyonia. Perquè jo quan era petit era d'allò més entremaliat i no pas perquè fos dolent, sinó com en el cas del teu relat... era un marrec creatiu i somniador. L'escena de la porta de la cuina tancada... és el que més m'ha fet visionar aquestes seqüències que narres de manera meravellosa i que alhora et fan fruir d'una bona lectura. Nil

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

8 Relats

15 Comentaris

1513 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com