Els divendres ja no són divendres

Un relat de: diesi

ELS DIVENDRES JA NO SÓN DIVENDRES

Travesso el carrer i m'aturo al portal. Miro enrere però no hi ets. Els divendres ja no són divendres. Entro i pujo les escales i obro la porta del pis. Passa, passa, com si fossis a casa teva. Anem a l'habitació directament. "Vols que posi música?" no cal. El llit. Llençols blancs, llisos, abaixo les persianes perquè ningú ens vegi, i també per no veure't. Rius i m'estires cap al llit. Tu a sobre meu. Estic atrapada entre els teus braços i no puc escapar. I em beses els llavis, em mossegues el coll... i fa una calor que em crema. I comences a fer-me mal. M'estrenys el braç i em trenques la samarreta. "T'estimo..." El llit comença a desfer-se. I segueixes besant-me i et treus la samarreta... "T'estimo". "Calla!". Parem. Vaig al lavabo i em pentino. Ets darrera meu i m'abraces. Agafes el perfum i l'olores. "Ets tu". Un últim petó abans de tancar la porta i que te'n vagis. Sento com corres per les escales i miro com per fi te'n vas carrer amunt des de darrera la cortina de seda transparent del menjador. "T'estimo...". Ploro.

Vaig a l'habitació i deixo la motxilla sobre el llit blanc. Estic tan cansada... Buido el que queda de perfum al vàter i llenço l'ampolla buida a la paperera. No fa falta pentinar-me perquè ningú m'ha despentinat. I el mirall no em torna el teu reflex darrera meu. Per les finestres entra un sol que em cega i em fa plorar. Sona una música, la del mòbil: hem acabat. Els divendres ja no són divendres, però els llençols segueixen blancs.

Comentaris

  • Breu...[Ofensiu]
    marta_gut | 10-05-2008 | Valoració: 9

    ...i concís, però directe. Així m'agraden els relats, i el teu té un "no-sé-què" que m'ha captivat!

    Seguiré comentant-te! :)

    Una abraçada,
    Marta.

  • Social[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-12-2007

    El desamor, el desengany, no tenen edat. Els recordo amb quinze el primer i amb trenta anys el darrer (+o-). Crec que a social seria el lloc adient.
    Podria ser que a voltes ens costa madurar, i creiem que sempre serem joves. Totes les experiències ajuden a fer el camí més divertit, ja que de fet, sovint et queda el regust d'un record agradable, malgrat el malapeça que t'ha deixat darrera d'una cortina, i tota sola.
    I si fos biografia, et pots permetre el luxe d'expulsar-ho del cos amb paraules i frases tan ben trenades com tu les ordenes.
    Et seguiré llegint.

    Una abraçada.

    Ferran

  • natàlia....[Ofensiu]
    nina | 21-11-2007

    mmm! has recreat d'una manera perfecta aquesta sensació de buit que ens deixen els dies que hem acostumat tant a vestit amb algun nom concret, que després costa... costa de desvestir...
    crec que és la primer aevgada que et llegeixo, faré un tomb pels teus relats!

    petons ensucrats!
    rut

  • Saps?[Ofensiu]
    paparola | 12-11-2007 | Valoració: 10

    Els meus divendres tampoc seran com els d'bans...i això costa encaixar-ho

  • indefinida | 09-11-2007 | Valoració: 10

    L'enyor d'uns divendres perduts, d'uns divendres on hi havia amor...els meus divendres tampoc no són divendres.

    Petons.

  • Sergi Elias Bandres | 02-11-2007 | Valoració: 9

    Jo diria que més que juvenil és un relat d'amor, encara que no hi hagi aquesta opció.
    Jo ja ho dic, l'amor és verí, però segur que un dia d'aquests hi torno a caure.


    Sergi

  • preciós[Ofensiu]
    ANEROL | 01-11-2007 | Valoració: 10

    concís, explícit, imatges molt clares.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: