El vel de la ciutat

Gos que bordes tot sol al teu balcó,
raig de llum sense força,
música a la radio que ningú escolta,
basca de la vida
sota el vel aparent de la ciutat...

Jo sóc com tots els altres,
mirada fugissera del fracàs
ficar-la dins i fotre el camp correns...


Potser m'absolvirà totes le pors
esperar-me un moment
per fregar el teu rostre,
la teva pell tan suau,
amorosint tes penes.