El trencaclosques

M'hagués agradat quedar-me i no marxar per tornar de nou.
M'hagués agradat somriure per no plorar les hores perdudes.
M'hagués agradat ser jo per no donar peu a possibles confusions.


Però no va ser així [...]
Sovint, plantegem qüestions estancades en incògnites.
Són les mirades que ens acaben vencen, en tot moment.

Guardo el record que en un futur esdevindrà, present, de nou.
Guardo la teva imatge per esdevenir fort en un demà qualsevol.
Guardo la llengua, per així mai perdre-la.

Camino per les hores que s'estanquen darrera meu.
Camines pel silenci que et conduirà en un JO nou, pre-fabricat.
I ell... ell camina pel terror d'aquells que parlen sense saber.
Un carreró sense sortida.
Ajuda'l tu també a poder dir: NO A LA GUERRA.

Somio els indrets potser, per abandonar el desig
Somies despert, a cada moment.
Somiàvem plegats en aquest món separat
---------------------------------------------

...ben lluny de la ciutat, el bosc es remunta, l'origen retorna i les bombes no exploten...
Però jo,
Jo que?
Fart de veure com se'm escapa una i altre vegada el temps...
Necessito cridar.
Dir-li prou.
Veure-ho tot atura't.

Per poder anar en busca dels sentiments.
...A la recerca de la llibertat... (massa fàcil dir-ho)
Lluitant contra una vida que s'exprimeix esgotadorament.
Que canvia rotundament.
Desesperadament.
Jo sense saber que fer.
POR.
FOSCOR.
I...un fred que trenca el soroll d'un silenci metàl·lic.
Una limitació davant d'un compromís que ens duu cap a les portes de la llibertat
Darrera una passa, el camí va sempre cap endavant?





Aquest és el meu trencaclosques, i ara, si us plau, deixem desfer-lo per poder tornar a començar.