El Temps

Un relat de: Carles Costa Travé
Pas a pas, miro endavant i et veig, et sento,
de fet formes part de mi.
Tu, jugues a escapar-te,
esmunyir-te entre pensament i pensament.
La realitat és efímera i passatgera,
cada segon viscut forma part del passat,
de la biografia existencial de cada ànima encarnada.
Tu em mires amb passotisme i rius mentre et malgasto,
capficat en la nebulosa de les preocupacions.
Tu llisques per entre la vida i jo et vull però ets intocable.
Només el present,
la consciència serena i real de l’aquí i l’ ara fa que per un moment em miris a la cara amb respecte.
En aquest punt és on tot pren el seu significat,
la felicitat es fa present i tu desapareixes sense fer soroll només per un instant.
Després tot torna a començar i la pel·lícula segueix el seu curs creant records gravats amb foc en el món indestructible de les idees,
allà on no existeix la imperfecció i tu hi tens l’entrada prohibida.
Des d’allà la meva imatge se sent confortable i m’anima a traçar el camí,
un camí que malgrat no ser fàcil està carregat de moments meravellosos, d’aprenentatge,
compartint sensacions i experiències que fan que tot tingui un sentit.
Tu avui et confons amb el fil musical,
la inacabable sensació d’anar cap endavant amb el cap ben alt.
Et noto, fas que tot tingui un significat,
com si fóssim dins el romanticisme més elemental,
amor, creativitat i llibertat.

Comentaris

  • Romanticisme.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-01-2020 | Valoració: 10

    L'amor i la llibertat estan a flor de pell en els teus versos, on es llegeixen amb un ritme pausat i elegant. Té moltes imatges molt boniques i sentides.
    M'ha agradat llegir-te, Carles.
    La meua enhorabona...
    PERLA DE VELLUT

  • Solemne.[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 13-01-2020

    Hola Nil, moltes moltes gràcies pel teu comentari i suggeriments. Celebro que t’hagi agradat!
    He buscat però no he trobat el teu poema “Intemporal”, deu ser que soc nou i encara no controlo com trobar publicacions antigues.
    Gràcies també per convertir-me en un poeta jove d’edat. Al cap i a la fi la joventut és un estat d’ànim...

  • Solemne.[Ofensiu]
    Nil | 11-01-2020 | Valoració: 10

    Passa molt que els que escrivim poemes no ens comentem gens ni mica... Deu ésser que la poesia, en contraposició a la prosa,és tant intima que no deixa espai per a debatre les composicions alienes a un mateix. A mi per exemple, em costa trobar poesies que m'ullprenguin a la primera llegida. Aquí, a R.C tinc l'apreciat Perla de Vellut, un poeta autèntic com hi ha pocs... Llegint el teu poema he copsat aquell bri de llum que t'empeny a continuar llegint fins al final. Això vol dir que m'ha agradat el teu poema El Temps, tot i que jo l'hagués fet un xic més concís, valent-me de la variada gamma de matisos que conté el poema. Em delecto amb llurs imatges, totes amarades de sensibilitat i visible bellesa. Percebo que ets un poeta jove d'edat... El mot "passotisme" que l'amic Sr Garcia anomena com a poc adient per la solemnitat que transmet el poema... Jo et diria que a mi em passa el mateix... Que et sembla alternatives com ara: indiferència, desamor, desafecte, estoïcisme,...Tu tries. I jo encara afegiria. També el mot desgastar jo l'hagués substituit per: exhaurir, que té més força poètica i és més dramàtic..Però no em facis cas! Ambdós mots que fas servir són propis de l'època que hi vius... Però com t'ha dit el Sr Garcia... La solemnitat d'aquest gran poema mereix paraules solemnes... Aprofito l'avinentesa per a recomanarte un poema meu: "Intemporal", publicat 15-6-2017. Nil.

  • asdas[Ofensiu]
    smithsera | 11-01-2020

    asdasdasasdasasdasdsaasd

    [url=https://www.google.com]Google[/url]
    Google

  • Temps i ritme lent[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 09-01-2020

    Plató és sempre inspirador!
    Gràcies per la sinceritat, SrGarcia!

  • Temps i ritme lent[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-01-2020

    M'agrada l'adequació entre forma i contingut. Per parlar del pas del temps res millor que uns versos lents, solemnes.
    Hi ha moltes coses que m'agraden, en destaco una:
    "món indestructible de les idees,
    allà on no existeix la imperfecció i tu hi tens l’entrada prohibida."
    Una mica platònic, no?
    L'únic que no m'agrada és l'ús de la paraula "Passotisme", trobo que no és adient per la solemnitat del to general.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Costa Travé

5 Relats

19 Comentaris

1531 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75