Lliure Albir

Un relat de: Carles Costa Travé
—Sam, no t’ho creuràs! Seu, t’he d’explicar una cosa!
—T’escolto, digues Núria!
—He acabat de redactar el teorema de la variable oculta local subjacent a la mecànica quàntica. Puc afirmar que l’univers segueix unes regles deterministes!
—És increïble! Però perquè no m’havies dit que seguies aquesta línia d’investigació? On tens els resultats de l’estudi?
—Anem al laboratori i t’ho ensenyo.
—Núria, això que afirmes és un descobriment molt important! Digues, has tingut algun tipus de col·laboració externa al centre?
—Què passa Sam, no et fies de mi?
—Com vols que em fiï de tu? Soc el director d’aquest laboratori, m’hauries d’informar de tot el que investigues, i ja veus!
—Bé, potser tens raó. Però, hauríem d’estar celebrant i no discutint. Això serà la publicació del segle!
—Ho se, ho se! Costa de creure que ho hagis aconseguit! De fet et confesso que en tot moment he estat al cas del que feies. Sabia que la motivació d’anar pel teu compte augmentava la probabilitat d’èxit del projecte, per això t’he deixat fer. Així dius que tot l’estudi el tens al laboratori?
—M’has estat manipulant? D’acord, ho accepto, els dos hem jugat les nostres cartes. Va vine que t’ho ensenyo tot.
—Quedes acomiadada! No et molestis a tornar al laboratori, fa cinc minuts t’he denegat tots els accessos.
—Què? No em pots fer això, Sam! Aquest és el projecte de la meva vida!
—Aquí tens els papers per firmar. Veuràs que la liquidació és generosa!
La Núria va firmar els papers, va agafar la seva còpia correctament complimentada i va sortir amb un somriure als llavis, mentre amb els dits agafava un pendrive que portava a la butxaca. Dins l’ordinador del laboratori no hi trobarien res.

Comentaris

  • Moltes gràcies pel comentari[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 05-11-2019

    Moltes gràcies pel comentari Galzeran (homefosc)! Una de les dificultats del relat, intencionada, va ser justament deixar l'esquelet d'una historia molt mes llarga en forma de diàleg.

  • Està bé[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-11-2019

    que en un diàleg expliquis tantes coses, que ens situïs en un espai recognoscible sense caldre descripcions i que ens portis per on vols fins a un final potser impensat, però en el fons, desitjat.
    Està clar que tots dos es coneixen i saben jugar les seves cartes, i tu has sabut jugar les teves. Bon ritme i bona resolució-

  • Gràcies[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 24-10-2019

    Benvolgut SrGarcia,

    Moltes gràcies pel teu comenari.

    Certament dins el món de la ciència hi ha una competencia ferotge. Els científics mes enllà de la gran tasca que fan tenen un ego que no saben on posar.

    Celebro que la història en forma de diàleg t'hagi agradat.

    Gràcies de nou.

  • Travetes[Ofensiu]
    SrGarcia | 24-10-2019

    Suposo que al món de la investigació científica hi ha tantes travetes com a qualsevol altre àmbit.

    És molt bonic que la major part del relat sigui un diàleg.

    El trobo concís i punyent, un bon relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Costa Travé

3 Relats

9 Comentaris

387 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00