Infidel

Un relat de: Carles Costa Travé
L’olor dolça del cafè i l’amabilitat de la cambrera li havien fet oblidar, només per un instant, el motiu pel qual feia guàrdia asseguda darrera el finestral del bar atapeït a l’altre costat del carrer, davant l’hotel Atrum. Fora, el vidre regalimava de la fina pluja que queia cobrint cristal·lina la superfície de la ciutat. Al carrer l’ambient era fred i la gent anava de pressa per no mullar-se. Quan estava a punt de demanar el quart cafè va captar moviment al “hall” de l’hotel. L’Arnau. El seu marit es posava la gavardina i abans de fer el pas cap el carrer es va tombar per agafar un anorac elegant de dona. Aquest gest la va engelosir. Tot seguit darrera d’ell va sortir una senyora esvelta molt ben vestida i va veure com el seu marit l’abrigava. Mira quina cara de satisfacció, va pensar. Ets un grandíssim fill de puta! Sabia que me la foties, ho sabia! Què et dona ella que no trobes en mi? No saps el que t’espera. Per un moment es va observar a si mateixa com si es pogués veure amb ulls d’una au que la sobrevolés i es va sentir una vulgar “voyeur”. Sense pagar el compte va sortir del bar en direcció a l’Atrum.

Una setmana abans, era dilluns a primera hora, l’Eva estava cardant amb l’Arnau i va tenir un orgasme ple, tanmateix ell tenia problemes per acabar. Ella li va agafar el membre amb tendresa i el va fer eixorivir amb mestria fins aconseguir que ell tingues una ejaculació meritòria. Tot seguit l’Eva va preguntar si anava tot bé i l’Arnau va respondre que sí que tenia una mica d’estrès a la feina. Quan l’Arnau va marxar l’Eva es va quedar mirant una foto antiga. Feia disset anys que anaven junts. Es van conèixer a la barra d’una discoteca. Els llavis molsuts de l’Arnau i el seu parlar interessant, intel·ligent i rialler la van enamorar. Al llit ella li va oferir uns quants secrets mentre ell la feia cridar d’una forma insòlita. Poc temps després d’anar junts es van casar. L’Eva era filla de casa bona i tenia una germana set anys més jove que es deia Joana. El pare de l’Eva era un empresari fet a si mateix el qual cedint a la insistència de la seva filla va donar a l’Arnau un càrrec de directiu a la seva empresa. En breu es va fer la posició seva i es va convertir en la ma dreta del seu pare. L’Eva seguia mirant la foto, no em crec que tot vagi bé, va pensar. Ets un mentider, ja no m’estimes i jo, jo estic enganxada a la teva titola però crec que tampoc t’estimo. O potser només una mica. No ho se, no ho se. Però perquè no et corres quan follem? Si m’enganyes, uf, no podria suportar-ho, et destrossaria, fora de casa, fora de l’empresa familiar, fora, fora de tot!

L’Arnau, amb una mirada ferma, va donar la reunió per acabada. Es va aixecar de la cadira de la sala de reunions de l’hotel Atrum, es va acomiadar dels assistents i va fer un gest a la Sandra, la seva secretària, perquè el seguís cap a fora. Tot just acabava de cobrir amb l’anorac el dors de la Sandra quan de sobte va veure l’Eva que caminava sota la pluja acostant-se cap a ell. Quan va ser al seu davant li va girar la cara d’una bufetada.

L’Arnau amb l’ajut de la Sandra va desfer el malentès. Un cop tranquil·litzada, la seva dona, es va disculpar amb cara de vergonya. Ja et tinc, va pensar l’Arnau. Quan marxaven cap a casa amb el Cayenne, mentre l’Eva conduïa en silenci, l’Arnau va enviar un missatge de mòbil a la Joana: Ens trobem demà on sempre a l’hora habitual. Va apujar el volum de la música, va tancar els ulls i es va relaxar.

Comentaris

  • Intens[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 17-12-2019

    Malauradament, moltes vegades així és!

  • intens[Ofensiu]
    LHer | 02-12-2019 | Valoració: 7

    allò que ningú no vol que li facin però tothom fa.

  • Ja et tinc...[Ofensiu]
    Carles Costa Travé | 20-11-2019

    Sr Garcia, gràcies pel comentari.
    Seguint un impuls l'Eva comet un error i queda neutralitzada davant un mesquí com l'Arnau, el seu marit. Amb el marge de maniobra brindat a aquest últim, quan l'Eva el descobreixi d'una vegada per totes, i un dia ho farà, ell ja lì haurà pres tot.

  • Ja et tinc[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-11-2019

    Un relat de gelosia, rutina, desinterès i aborriment.
    Les sospites de l'Eva eren fonamentades, però el seu error la va posar en una situació de flebesa. A partir d'aleshores, l'Arnau ja podia tenir carta blanca.
    Aquest "Ja et tinc" és realment malvat, la millor troballa del relat.

  • FORA DE COCNURS[Ofensiu]

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del X Concurs ARC de microrelats a la Ràdio ANIVERSARI, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, en un o diversos d’aquests casos; en categoria literària, en temàtica, en llargada o fora de temps.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que el pròxim cop ens enviïs un microrelat que s'avingui a les bases del concurs.

    Moltes gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)