El temps es fa temps

Malgrat el buit,
el temps avança.
Malgrat els plors,
el somriure m'acompanya.
Malgrat la teva absència,
el meu cor s'abraça.

I que en dirà el temps,
quan em vegi somrient?
Perquè els camins
que ara creuem,
són la pluja
que regarà
les nostres flors,
del demà.

I els somnis
que haguem construït
no seran mentida.
Ningú
els podrà destruir.
Seran
teles àmplies
que lluiran
les lletres
del meu nom.

El temps avança,
cert.
Però, la lluita
que m'acompanya
al aixecar
el dia.
Afirma el meu ésser.

No cal penedir- se'n
de cap moment,
no cal cridar
a contracorrent.

Cal acceptar el record fugaç,
Aquell petit tendre instant.

I poder demanar,
Que el temps
que compto
sigui l'espai
que em convidi
a fer nou,
cada moment.

I pronunciar lleugerament:
El temps.