EL TANGA VERMELL

Un relat de: Annalls
EL TANGA VERMELL


Netejava les vores de les rajoles tan sols amb un triangle vermell, era un dels estius més xafogosos que havia viscut en aquella casa pairal, la masia del avis, humida i freda a l’hivern però fresca a l’estiu, ideal per passar-hi les vacances.
Per fi s’havien decidit a arreglar l’entrada, les velles rajoles tenien encant però no aguantaven més, estaven esquerdades i desenganxades, tot eren sorolls, al caminar i al vespre quan tot es sent i més en un lloc d’espès silenci com el que vivien; a més, quan venien els seus nebots especialment el petit ,que va de -quatre grapes- esdevenien un perill.
No volia ni pensar en el dia que l’Eduard, el gran, s’ havia enganxat el dit i no aconseguien treure-li , el nen plorant a cor que vols,la seva germana histèrica , i ella sense saber que fer , quan per fi van aconseguir alliberar el dit de l’escletxa, la Maria li va jurar que no tornaria més a casa seva si no arreglava l’entrada.
De manera que es quedaven amb les rajoles o la família; la decisió va ser canviar les rajoles , algunes amb petjades de gat incloses, per unes altres artesanals però noves, tot i que la Maria remugaria dient-li com és que no les havia posat de gres, que eren més pràctiques, però ella i el seu home van ser fidels a l’estil de la casa, malgrat no volien perdre tot el que compartien amb la germana i el cunyat, quan la vida familiar amb els nens adormits concluïa i començava l’hora adulta.
Els agradava fer-ho amb fantasia fugint de les formes rutinàries, eren prou creatius tots quatre com per inventar-se’n de noves i fugir de la rutina . Es coneixien des de l’adolescència i aviat es van adonar de les seves afinitats i després d’un temps d’impaciència continguda per les circumstancìes, van començar amb les pràctiques que mantenien fins el dia d’avui, al terra, a la taula, al sofà, la vella butaca - menys les habitacions que estaven prohibides- no fos que amb les rialletes i les exclamacions despertessin els nens- . Tot era prou bo per deixar-se anar i fruir dels seus jocs.
La veu d’en Sergi, que venia de comprar líquid de neteja, la va treure dels seus pensaments , estava molla, per això es va abraonar damunt el Jaume i mirant-lo als ulls, li digué: Jaume, no puc més, aquesta cremada d’ahir a la nudista i la suor del treball em tenen molt anguniosa, em vaig a fer una dutxa. Sí va dir-li ell, tens les natges tan vermelles que sembla que portis un tanga… ah, per cert -li cridà mentre ella s’allunyava cap a la dutxa desitjada- , la teva germana i en Toni han dit que el proper dia portaran més material per fer un nou tangram * .
Ja que tenim el terra nou podem asseuren’s aquí , i deixar la safata amb el refrigeri al damunt de la butaca.

Tangram: Joc de peces de fusta amb les que es formen figures.


Comentaris

  • Carai amb el Tanga![Ofensiu]
    Eloi Miró | 24-08-2014

    Anna!!! Quant de temps... ja feia dies que no em movia per aquests mons literaris i bé, m’he trobat amb un títol que m’ha cridat molt l’atenció.

    M’has ben embolicat amb el tanga... no era pas el tipus de relat que em podia imaginar... és divertit i dóna curiositat per continuar llegint i entendre tota la trama des de la conclusió final.

    Estic content de veure que segueixes aquí, al peu del canó!

    Molt bon estiu (si és que es pot dir que tenim estiu)

    Una abraçada

    Eloi

  • El títol...[Ofensiu]
    rnbonet | 15-08-2014

    ...és sempre important, Anna. I en aquest tu has 'jugat' amb el possible lector, incitant-lo a continuar llegint: calia esbrinar allò del tanga!
    Calma, serenor, potser i tot nostàlgia s'hi fant patents a la narració. I al final, tot és un joc. Com tantes coses!

    Salut i rebolica!

    PS. I sí. "Si tu em dones el morter,...." és la meua primera participació a RC.

  • Serenor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-08-2014 | Valoració: 10

    No sé ben bé perquè però les masies m'asserenen molt. Serà la seva amplitud, els seus anys, l'arrelament amb la terra, no ho sé, però és així. I llegir sobre una masia, també. Malgrat el títol, que em pensava que anava per un altre costat, el teu relat m'ha agradat en aquest sentit de la serenor quan veig una masia. De mica en mica la descripció inicial va girant cap a una segona part que sembla l'inici d'alguna cosa més. Continuarà? Una abraçada.

    Aleix

  • Jocs i jocs[Ofensiu]
    Violant Barquet | 18-07-2014

    "Tot era prou bo per deixar-se anar i fruir dels seus jocs."

    Entre el títol i allò que el text deixa a l'aire, la ment imagina més del que en realitat es diu, i quan la fantasia es dispara, resulta que només jugaven a l'innocent joc del Tangram!

    Has aconseguit crear un ambivalència, gens fàcil de trobar. Molt ben descrit, aquest enrajolat de masia antiga, potser en un pòrtic sota uns pins centenaris.

    Felicitats, Annalls!

    P.D: el que deies d'haver viscut, jo crec que és el més important alhora d'escriure, més que no pas els cursos d'escriptura i tot això. Quan escrivim sobre vivències viscudes, ho fem molt millor! Aprofita-ho!!



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Annalls

Annalls

72 Relats

499 Comentaris

45515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.