EL SOMNI DE JOAN (CONTE)

Un relat de: PERLA DE VELLUT
A l’acomiadar-se Joan, li va comunicar Andreu la seua decisió de veure’l algun dia i li va demanar que se li ho fera saber a la seua germana Roser.
Mentre Joan creuava per dues vegades l’escala que baixava de la casa d’Andreu, sense adonar-se pensava quina seria la millor manera de donar-li la notícia a Roser. Aquesta decisió ben valia un sacrifici, doncs tenia un significat molt especial per a ella.
Qualsevol versió que diguera de segur anava a resultar molt positiva. Tenia que repassar alguna cosa perquè almenys, fora interessant.
Joan, ja no va veure per molt de temps Andreu ni a Roser, i com si no els conegueren, els anys passaren d’una manera trastocada. Estava tan nerviós Joan que els seus plor interns no volia sentir-los, per la qual cosa centrada en la seua ment perquè algun dia la notícia que li preocupava donara fruit, com mai ho imaginava.
La ment de Joan perfeccionava a través del temps, sabia que en un futur, prompte o llunyà, tot se solucionaria.
Fins aquest moment tot anava molt bé, les primeres paraules de Roser hi havien causat estralls en la consciència de Joan, però quan escoltà per segona ocasió, qual seria la destinació que li imperava a ell, li va canviar en certa manera un poc el seu caràcter.
Sens dubte que Joan no podia iniciar en aquests moments una discussió entre Andreu i Roser i es va veure trobat en una situació absurda, que per cert tenia tant bona voluntat i se sentia compensat per Roser; malgrat de tot li va prometre a ella que en la vida cadascú fa el que li naix del cor.
Roser li va ensenyar infinitament la forma de dir les coses, la qual cosa Joan va restar satisfet per tan grandiosa conversa. La serenitat i la raó amb què li ho va dir a Roser, invità Andreu a continuar el curs normal de la vida.
La seua xicoteta família li permetria a l’hora de fer les seues promeses en la vida, com el més distingit enigma, el qual no era sinó un desig d’eliminar-lo.
A la fi, Joan, no sabia per què havia de pensar en aqueixes coses tan desagradables en aquests moments quan estava preparant-se per a fer unes oposicions. “La meua vida seria diferent?”, es va dir.
Per allò que fora, però semblava que el poc orgull que hi havia de posar, el necessitava per a aprovar les oposicions, era una esperança dins de la línia de la seua vida. Se sentia d’allò més nerviós, perquè necessitava una ocasió molt necessària per a complir amb el seu deure.
De tant en tant sentia que el cap li anava a esclafir, com un volcà en erupció. A penes hi havia eixit de la seua habitació, d’ acabar d’estudiar alguns temes, quan es va trobar a l’eixida de casa un vell amic que li deien Jordi, el qual li va prendre la paraula. L’eixida de Joan, enormement, sobre l’encontre amb Jordi, li supedità a no dir tant, a no dir tantes coses, si no que es va establir en una rutina afable per a comunicar-li, que havia eixit de casa per a fer una volta.
El cas que Jordi li animà a saber afrontar aqueixa trist situació pel seu caràcter i li digué que els problemes s’han de prendre en un sentit positiu, la qual cosa Joan el va considerar com una ajuda molt important. Ja se sap que un amic dona gust tindre’ l, i els seus encontres amb ell, li feien sobreviure totes les situacions en les que preparava tota classe d’il•lusions.
Al dia següent, Joan, a l’hora d’anar a casa de Roser, que sabia que li havia invitat per a sopar, va pensar un poc en les paraules de Jordi que li anunciaven una força sobrenatural, una vertiginosa situació a pesar que les oposicions que anava a realitzar les sentiria dins de la seua ànima, per allò prenia les regnes per a aprovar-les.
Aquella vesprada del mes de març, sense molt de fred ni molta calor, Joan va fer tres voltes des de la seua casa fins l’estació d’autobusos, de tan en tant tancava els ulls per a assaborir el fluix de l’aire que sentia en la seua cara, que era tan plaent.
Quan va regressar a casa, quasi no li prestà atenció al salut d’una senyora major que es va creuar en el vestíbul, estava tan absort que la seua decisió va ser estrenar els seus pensaments en la seua memòria; i com volia gitar-se prompte, pensà en els seus passos que donava un darrere de l’altre, com si foren passos de guepard.
Què era el que estava fent? Les hores que havien desaparegut des que va esmorzat amb Roser, ja no li semblaven hores, ni tan sols eren ingredients d’un dia més.
Els bons costums que entretenien a Joan es desbordaven pel seu coll, pels seus peus, per la seua ànima. Es considerava molt picallós, prou ordenat, les tradicions les seguia al peu de la lletra. Ara i adés establia les normes dins del seu esperit, odiava, no solament la crueltat, la enemistat i la guerra sense solta ni volta. Pensava aleshores: “Quan hom creix es dona compte de tot el que no es pot desitjar, perquè és alguna cosa prohibida, pecaminós e indecent”.
Ja eren les vuit menys quart quan sonà el despertador, que estava just a l’altra part de l’habitació, doncs Joan no li agradava tindre’ l just al seu costat, per a recordar-li que hi havia d’alçar-se. Als vint minuts va cridar per telèfon a Roser i li comunicà que necessitava que li donara algun consell per a enfortir-se a l’hora de l’examen, doncs ja li va aplegar el dia.
Joan recordava aquells detalls que li comentà Roser. Novament, aquella vesprada, recordà d’allò més meravellosa havia estat amb ell.
Se sentia benaurat, se sentia molt alleugerit pels anys que estava treballant, en un lloc tan llunyà de la casa dels seus familiars i del seus amics.
“Què dia més original per a anotar alguna cosa nova!”: pensava Joan, després d’eixir de l’oficina. La sang li bullia sota les seues venes, hi havia conegut, aquell dia, un nou company. El seu cor llançava a borbolls de passió, tenia en el seu haver una persona meravellosa, lliure de prejudicis, era ni més ni menys un company que sentia ganes de viure.
Amb el temps el treball en aquella oficina, on ja portava trenta-i-cinc anys, se li convertia en el seu propi esperit, i se’n recordava de tant en tant del seu amic Andreu. Se li embolicaven els pensaments.
Andreu, li era tan agradable. Quan es mirava a l’espill, allà a un costat semblava que veia al seu amic, mirant-lo. I com podia ser això? Si feia molts anys que no li havia vist! Cert, que l’instint de Joan li era tan agradable al seu amic Andreu.
Era una vesprada un poc trista, per l’abundància de núvols que ocultaven els sol, quan Joan va decidir fer un bon passeig. Els seus ulls brillaven entre els núvols, quan feia prou calor. Els seus costums li venien al cap. Les seues forces quasi esgotades. La seua infància la veia tan lluny. De cap de les maneres volia oblidar tan meravellosa persona com era Andreu. Era pràcticament com el seu germà major, el qual ja no vivia, però ho tenia en el record i en les seues entranyes.
El company nou que hi havia conegut no era ni molt alt ni molt xicotet, es diria que era normal i sabia que era molt discret com un fil de cosir entre l’esperit i la saviesa, li deien Josep.
Joan sabia que Josep volia convertir-se en un bon amic, sabia que les seues converses eren d’allò més amenes; quasi es tractaven con si foren de bons amics; se sentia entre ells una fraternitat tan especial.
Què fàcil era per a Joan; quan necessitava de parlar de qualsevol cosa amb Josep; sempre li contestava cortesament, adequadament, profundament, tot amb el que necessitava al seu abast. La delicadesa que tenia Josep fins a Joan era com a aigua per a un riu, i com va créixer davant dels seus ulls, la seua forma de ser, el seu estat de bona persona.
Els dies passaven per a Joan com passen els segles en el món. La nostàlgia moltes vegades li pelaven els sentiments.
Però a la fi, aquella vesprada, quan va aplegar a casa, no podia més, es va ficar a la seua butaca per a fer una bona becaina, però no volia dormir massa, ja que després hi havia d’anar per a comprar certes coses, les més necessàries que necessitava.
Eliminar l’estrès del dia li era molt agradable, doncs la seua faena de carter li era molt especialment molt esgotadora.
Aquella altra vesprada quan Joan va decidir anar-se’n a la butaca, les seues cames estaven impossible, els seus braços com a aspes de molí, es va jeure’s en ell i a l’estona recordà les paraules de Roser: Alegres, judicioses, sorprenents, sabia que estava en el seu lloc apropiat. Quan es va relaxar es va dormir en un profund somni. Es va passar quasi dues hores dormint, ja que quan es va despertar, mirà el rellotge i ja eren les sis menys vint, Es va dir: “Sor que no es molt tard”.
El seu somni fou tan especial que reconeixia en ell al seu amic Andreu i el seu company Josep, en una situació molt inversemblant.
Què somni més fantàstic i més distingit! En un minut reflexionà sobre ell. Què hi havia somniat? Què podia fer per a discernir-lo? Recordava el somni com si ho haguera viscut...! Però per què? Aleshores, va pensar que Andreu ho coneixia de tota la vida, era protagonista del somni. Què podia imaginar més? Què limitat era el somni? Qui era l’altre amb qui estava somniat? Era precisament el seu company Josep, el qual no coneixia de res a Andreu. Un home que estava en el seu seny, molt coordinador, sistemàtic, pacient amb totes les seus regles, conforme és la vida.
Aleshores pensà Joan: “Si Andreu i Josep no es coneixen de res, quina situació més eclipsada més inapreciable, quasi sense sentit!”. Volia esbrinar el sentit del somni que hi havia tingut, però li era impossible.
Saber guanyar amistat era per a Joan el somni de la seua vida, somniar tanta distància entre persones és com una garantia de saber viure.
Abans de gitar-se aquella nit, repassava un poc el somni que hi havia tingut aquella vesprada i es deia: Què profunds són els somnis i què admirable és sentir el transcurs de la vida!

Comentaris

  • Sobre aquest relat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-09-2019

    Amb aquest relat, sobre el "somni de Joan" en situe en un món, més bé sobre les amistats que va tindre a través dels anys. Amb la seua relació que va tindre amb diferents amics, i al final tot es va convertit en un somni que li rondava pel cap.
    Senzillament i amablement entre les seues amistats.

  • Advantages of CBD[Ofensiu]
    deion2019 | 18-09-2019

    To reiterate, lost vape CBD has a lot of health and wellness advantages. It might not be authorized by the FDA for medicinal use, however it is still beneficial when it involves giving relief from the following health and wellness conditions:

    1. Discomfort Relief

    As far back as 2900 BC, marijuana has actually been utilized partly of the world to ease pain. In the last couple of years, scientists have discovered that components of marijuana such as CBD can be utilized to treat discomfort. It functions by controling the human endocannabinoid system which manages discomfort, appetite, rest, and immune functions.

    2. Decreasing Anxiety and Clinical Depressionlost vape therion

    One point regarding CBD juice is that it can be utilized to deal with anxiousness as well as depression without the negative effects of pharmaceutical medicines. Thus, individuals will experience no sleeplessness, anxiety, sleepiness, migraines, and sex-related disorder.

    3. Minimizing Symptoms of Cancer Cells

    CBD decreases the symptoms of cancer and also side-effects of cancer cells therapy such as pain, vomiting, and nausea or vomiting. When made use of together with chemotherapy, it minimizes nausea or vomiting and throwing up. CBD has likewise been discovered to have the ability to combat cancer cells and also even prevent the spread of the condition in computer mice.

    4. Lowering Acne

    By battling inflammation, CBD stops the production of sebum, therefore reducing acne. snowwolf mfeng This applies whether the CBD is taken by mouth, topically, or vaped. It treats acne by targeting the origin and is, therefore, much more efficient than other forms of treatment.

    5. Has Neuroprotective Features

    As a result of the fact that CBD has an impact on the human endocannabinoid system, it creates signals in the mind which ultimately assistance deal with or stop specific neurological disorders. That includes epilepsy, multiple sclerosis, Parkinson's, Alzheimer's, and psychosis.

    It has actually been found to have the ability to decrease the incidence of seizures in epileptics. CBD jobs by reducing inflammation which prevents deterioration of the neurological system due to Alzheimer's condition.

  • M'afegeixo...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 17-09-2019

    als comentaris d'en Nil. Estaria bé que n'afegissis un de teu, Perla de Vellut, amb la finalitat d'esbrinar del tot què has volgut dir amb el teu conte. Això no desmereix el text, ans al contrari, li treu lluïssor. Però també et prefereixo com a poeta, més que com a narrador. Ara bé, escriu com et plagui, com més t'agradi, que, al cap i a la fi, nosaltres no som res més que tafaners amb crítiques un xic poca-soltes, hahaha.

  • Agradable conte.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-09-2019 | Valoració: 8

    Jo mai comento ni puntuo ni article (no actualment, en tot cas) si no trobo que es mereix, tant en la valoració com en el comentari, una puntuació, o el seu equivalent, de com a mínim 8 sobre 10. Si trobés que mereixeria un 7 sobre 10 o menys no el comentaria de ninguna manera.

    Aquest conte, malgrat no l'he entès tampoc del tot, m'ha semblat agradable i entretingut, tot i que a vegades n'he perdut el fil. És agradable, l'amic a qui se li ha mort un amic i troba un altre amic que poc a poc va omplint el buit de l'altre, almenys en certa manera.

    Els amics a vegades són fins més importants que la novia en certa manera, si és que tens novia. És clar que la novia és al seu mode una amiga molt especial i cal reservar-li un temps... o això opino jo.

    Bé, ens veurem, Perla, fins al proper conte.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-09-2019 | Valoració: 10

    No coneixia la teva faceta de relat, m’ agrada tambe perquè tens un estil particular i amè . Gracies per conentar mil geacies per les correccions

  • Conte vora del foc[Ofensiu]
    Nil | 10-09-2019

    No coneixia pas aquesta faceta teva de contista... Un conte entretingut, però a ser-te franc m'agrades més com a poeta... en la poesia traspues passió, talent literari....Potser si el relat ho hagessis fet mès curt....DE totes maneres enhorabona per aieol....

  • Conte vora del foc[Ofensiu]
    Nil | 10-09-2019

    No coneixia pas aquesta faceta teva de contista... Un conte entretingut, però a ser-te franc m'agrades més com a poeta... en la poesia traspues passió, talent literari....Potser si el relat ho hagessis fet mès curt....DE totes maneres enhorabona per aieol....

  • Conte vora del foc[Ofensiu]
    Nil | 10-09-2019

    No coneixia pas aquesta faceta teva de contista... Un conte entretingut, però a ser-te franc m'agrades més com a poeta... en la poesia traspues passió, talent literari....Potser si el relat ho hagessis fet mès curt....DE totes maneres enhorabona per aieol....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PERLA DE VELLUT

PERLA DE VELLUT

37 Relats

294 Comentaris

12221 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Sóc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.
Vaig estudiar tècnic administratiu i batxillerat superior en Sevilla.
Em vaig presentar a oposicions com a Auxiliar de classificació i repartiment i vaig aprovar, sent la meua destinació a Villanueva de Castellón (València), en la qual he estat treballant com a carter 38 anys de servei. Actualment esitc jubiliat des de l'any 2013.
Em dedique, actualment a llegir alguns llibres i d'obres poètiques, de diferents autors.
També a escriure i compondre poesies, que és la meua afecció favorita.
He obtigunt premis literaris en valencià a Villanueva de Castellón, en els anys 1984, 1986 i 2003.