El sisè manament: no Mateu (gelosia)

- Mateu, surt a la pissarra.

A l'uníson, tot el públic femení de la classe es gira i espera que s'aixequi. Sempre seu a la darrera filera, allà on sempre s'estan els més... "més" de la classe.
Evito girar-me jo també, però m'imagino l'escena. S'aixeca amb parsimònia, dedica un lleu somriure a la professora, es pentina els cabells amb la mà oberta, i procedeix a enfilar el passadís que condueix a la pissarra.
Tothom sembla embadalit per aquella figura de cabells rossos i dòcils. Fins i tot la professora sembla no poder retirar la mirada dels moviments sumptuosos que fa en caminar. Davant meu, l'Irene xiuxiueja coses a la Sofia, es giren, se'l miren, i deixen anar un xiscle amb disfressa de rialla.
Empès pel captivament general, em tombo jo també. Encara és lluny, camina lentament, mentre deixa que una cinquantena d'ulls se'l mirin de dalt a baix amb esguards de desig, admiració i enveja.
A mesura que avança, mou el cap lentament a banda i banda, mirant de connectar amb la mirada de tothom, dedicant-los somriures de compassió i indiferència. Durant un segon fugaç, enllaça amb els meus ulls, i el seu somriure sembla tornar-se encara compassiu. Sap que l'Irene era meva, però que ara mateix és ben boja per ell.
Durant el seu trajecte, es troba un llapis a terra, el recull i el retorna a la seva propietària, tot picant-li l'ullet, cosa que provoca un altre xiscle de la Sofia.
Ja gairebé és a la meva alçada. Em giro i tanco els ulls. Un, dos...
De cop i volta, sense arribar a sentir res, percebo com tothom aguanta la respiració. Quan torno a obrir els ulls, el Mateu jeu a terra de bocaterrosa. En una mil·lèsima de segon, la professora i un grapat d'alumnes més -Irene inclosa- s'aixequen d'una revolada i el van a cercar. Té les dents plenes de sang.

La professora em fa fora de la classe per fer la traveta al meu company.