el silenci esquerda

Un relat de: llu6na6

El silenci esquerda el tic-tac invisible del vidre i s'arrecera sota el llit, entre sabates i espardenyes.
Dormo. - el jo despert dins del jo dorment -Un guàrdia menut damunt la tauleta de nit amida el meu son. Recorro espais infinits. Sóc jove i m'estimes. El "ring" desesperat violentament assalta la fortalesa i presonera,
em du, del son dels ulls tancats, al son
dels ulls oberts. No tinc ales. Ni vols.
- i tu, no m'estimes -

Comentaris

  • Guspira | 14-06-2005

    Tan de bo poguesim no despertar mai d'aquests somnis!! I no obrir els ulls i tornar a la dura realitat, en busca d'un t'estimo oblidat pel temps i el retorn d'una promesa que es va trencar a la fi. Benvinguda a relats, segueix escrivint!! Una abraçada.
    GuSPIRA

  • el silenci[Ofensiu]
    donablanca | 14-06-2005 | Valoració: 10

    aquest és el que més m'ha agradat.
    la forma és molt bona:adjectius, verbs,sonoritat,frases de més de deu síl·labes.
    i en aquest el contingut també és elaborat,subtil i a l'hora precís.