EL RAMAT

Un relat de: E. VILADOMS
Heus aquí que una vegada un reietó que governava fins on arribava l’ombra de la muntanya més alta del seu reialme va fer empresonar un pastor perquè el soroll dels esquellots de les ovelles l’havien desvetllat mentre feia la migdiada. Una llei prohibia destorbar el descans reial sota pena de presó. Sense ningú que les menés, les bèsties vagaren pasturant rostolls i conreus indiscriminadament; el reietó, aleshores, va manar confiscar-les. Una llei decretava que qualsevol animal esgarriat, fos de peu rodó fos de peu forcat, passava a formar part dels ramats reials. Al cap d’un temps, el pastor que ja no es podia anomenar així va acabar el captiveri i va anar a reclamar les seves ovelles. Però, tal com manava la llei, no podia recuperar-les si no era lliurant tres sous d’or per compensar tot el temps que havien estat alimentades i cuidades als reials estables. Desposseït com estava del seu únic mitjà de subsistència, no va tenir altre remei que fer de captaire. Parava la mà a la porta de l’església a l’hora de la sortida d’ofici i als porxos de la plaça, els dissabtes de mercat; en temps de collita es llogava de bracer. Però, el dia que va gosar demanar almoina davant la capella del palau reial va ser novament arrestat. Les lleis del reialme només permetien mendicar a les vídues, als orfes i a les víctimes d’assalts.
Aleshores, el que ja no era ni pastor ni captaire va demanar audiència amb el reietó. Ell volia viure d’acord amb la legalitat sense molestar ningú ni morir-se de gana. Com ho podia fer?
Quan va haver exposat el seu cas al reietó que governava fins on arribava l’ombra de la muntanya més alta del seu reialme, aquest es mostrà magnànim: va permetre al bon home, dues vegades empresonat, recuperar la seva condició de pastor... tenint cura dels ramats reials.

Comentaris

  • Com un conte popular[Ofensiu]
    Vicent Terol | 18-01-2018

    Sembla un conte popular. Un bon relat, que pot funcionar com a denúncia de realitats més properes a nosaltres que la que s'explica a la història. Molt bé, E. Viladoms.

  • Ni ahir ni avui[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-12-2017 | Valoració: 10

    Veig que la justícia continua comportant-se com sempre, malgrat el pas del temps. Potser hauria d'enriquir-la aquest temps, però res de res. Una forta abraçada, Enriqueta i que passis uns bons dies de Nadal!

    Aleix

  • amb l'aire[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 26-12-2017

    amb tot l'aire d'una rondalla oriental, ens expliques la coneguda, però no sempre prou valorada, justícia reial. Qui és just no valora els esforços dels seus vassalls, és la seva obligació acontenta al monarca... vaja, que ho has descrit de manera magistral, en ritme i cadència literària. De lo milloret que t'he llegit, però ja ho saps, no té mèrit que m'agradi.

    Bé, és un relat molt actual, que has construït molt bé!

    Bona feina!

    Ferran

  • Carai![Ofensiu]
    Fremen | 21-12-2017

    Sembla que tota l'aigua vagi a parar al mateix molí, o totes les ovelles al mateix corral...

  • Pobre pastor...![Ofensiu]

    Pobre pastor…!
    A qui se li acut de fer soroll i de fer reals reclamacions? Oh,! i encara pot estar content de que al final li donin feina...
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

41 Relats

481 Comentaris

35129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)