Cercador
el que vull, el que hi ha, algú espera més?
Un relat de: silvia_peratalladaGanes de dir tant, i no saber com,
de coneixe't, i no saber perquè
d'abraçar-te, sense saber d'on vens
de mirar-te, i veure-t'hi sencer.
Paraules que ens han enfonsat
somnis que van fugir, qui sap quan,
cançons que van marcar, ja no s'escolten,
aquells petons, una llista sense trobar lloc.
Vides que marcaren camí, perdudes en un laberint
els presos segueixen entre reixes,
però et continuo buscant a les nits
algun dia creuràs que pot ser real?
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582530 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....