el que vull, el que hi ha, algú espera més?

Un relat de: silvia_peratallada

Ganes de dir tant, i no saber com,
de coneixe't, i no saber perquè
d'abraçar-te, sense saber d'on vens
de mirar-te, i veure-t'hi sencer.

Paraules que ens han enfonsat
somnis que van fugir, qui sap quan,
cançons que van marcar, ja no s'escolten,
aquells petons, una llista sense trobar lloc.

Vides que marcaren camí, perdudes en un laberint
els presos segueixen entre reixes,
però et continuo buscant a les nits
algun dia creuràs que pot ser real?

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com