El noi i el gos

EL NOI I EL GOS

Assegut davant meu al funi , alt i prim , molt cabell negre ondulat , una mica llarg , una cara serena , apacible ,d´uns 30 anys ,a vingut amb el seu gos , un gos més aviat petit , blanc i marrò , és maco té els ulls molt vius i un morro esbelt . M´han impactat ,no se si més el noi o el gos , quina complicita!! , quina confiança ! el gos porta una un cartellet amb les seves dades , es diu Dolça , que ben triat ! allò que diuen que els gossos són el mirall dels amos en aquest cas es veritat tan el gos com el noi tenen un cara
serena , dolça , de tan en tan el gos que està assegut entre les seves cames del noi aixeca la mirada i les seves mirades es troben quina relació més entranyable ! , ara el gos es posa dret està més a l´altura dels ulls del noi , aquest el mira l´acaricia el cap i les orelles i li somriu lleugeramet , res d´estridències , tot suaument ,el funi s´atura el gos s´aixeca el noi el tranquilitza , torna a seure ,a la fi si que tots baixem , el noi s´espera a ser l´últim , segurament per estar més lliure´s ell i el gos , comencen a caminar
jo diria que feliços , els perdo de vista ….no em sembla que vagin a cap casa , penso que més aviat deuen anar al Castell , o simplement d´excursió ,
no els fa falta res , només ells dos …