Que s´aturi el món

Un relat de: anaoj

Una tarda qualsevol
una claror esmortuida
una quietud acollidora
no moure´s per a no trecar res.
Una sensació provocada
a l´escoltar una narració
per a mi carregada d´emoció, d´intencionalitat.
Ulls tancats deixant que entrin
les images, els records plens de complicitat.
Que s´aturi el món
que els problemes restin estancats
que no parli ningú, que no es trenqui l´encant.
I tot això per què, què ha passat avui ?
Nedar, aigua que acarona el cos
ració de sol de cap a peus
un dinar senzill , amb bona gana
una sessió de cinema
un estirar-se al sofá
per escoltar una narració encisadora
que descorda la caixa de records amagats
i una música amb força que l´acompanya
unes veus amoroces que em parlen
i em sacsegen la sensibilitat
sento uns nans saltironant per l´estança
sento els desitjos del tot que em tornen a innundar
un tot que cada vegada està més allunyat
però no per això penso renunciar.

Comentaris

  • ginebre | 23-01-2007

    Quin relat més bonic! Que s'aturi el món, que s'acabin les presses, que volem disfrutar, a poc a poc, lentament de cada pausat moment, de cada estona eterna, disfrutar i recordar que en volem més i més de vida!!
    Gràcies!

  • Ben cert![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-10-2006 | Valoració: 10

    En veritat hi ha moments en què desitjaria poder parar el món: després d'aquelles estones que una pot pensar que han resultat perfectes, quan queda aquella sensació de calma a l'esperit, aquella satisfacció al cos, la sensació de què si s'escapa el moment, no tornarà...

    I en efecte, és difícil repetir situacions, reproduir emocions, reprendre les persones, els sentiments, les emocions: ho descrius perfectament en el teu relat.

    També queda ben expressada la teva intenció, la fermesa resulta explícita: m'agrada!

    M'ha sorprès gratament descobrir-te com autora: tornaré per llegir més coses teves.

    Ara aprofito el comentari i t'envio una abraçada rodona com un planeta,
    Unaquimera