L´ESPURNA DE LA VIDA

Un relat de: anaoj

Què sería l´espurma de la vida?
Seria allò que quan hi penses
et fa somríure.
El que fa que notis
el gust de les coses,
el que fa que en un dia plujós
tu vegis el resplendor del sol,
el que quan tanques els ulls
t'il.lumina per dins,
el que penses quan estás al llit
abans de que la son arríbi,
el que ve a tu i et desborda
amb fosça que no esperaves,
el que arriba de puntetes
sense que tu te n'adonis,
el que es lleva amb tu al matí
i t'acompanya a la feina,
el que fa que no notis el pa dur
ni I'amargor que t'envolta,
el que fa dins les llágrímes
florír el tímid somríure,
el que al costal de la font seca
et fa sentir el soroll de l'aigua.
L'espurna de la vida sería
tot el que dona sentit al que t'envolta.

Comentaris

  • Espurnes de foc interior[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-12-2006

    Has encertat de ple, al meu parer!

    "el que al costal de la font seca et fa sentir el soroll de l'aigua.": records, imaginació, desitjos, ... "el que fa dins les llàgrimes florir el tímid somriure " : l'alegria interior, la esperança que no acaba de morir mai, l'instint de sobreviure, ... "el que arriba de puntetes sense que tu te n'adonis": la sorpresa, l'inesperat, l'imprevist, el món intern, ... "el que penses quan ets al llit abans de que la son arribi": l'inconscient, el subconscient, la memòria a curt i llarg termini, els somnis, ...

    Una bona compilació de material per a descriure aquesta espurna vital que espero no ens abandoni mai!

    Fins aviat... Rep entretant una abraçada plena d'espurnes,
    Unaquimera