El mar

EL MAR
Meravella, obrir cada dia els ulls
contemplar les coses que ens envolten,
una d´elles el mar.
Una platja de la Costa brava
ni massa gran, ni massa petita,
totes les tonalitats del blau
tots els colors del verd.
Les ones valentes
moren en la sorra.
Vent i fred, sol i escalfor
tot es barreja amb el soroll de l´aigua.
Aigua que balencejant-se
va i ve, mai és cansa.
Barques blanques, aigua fresca,
ganes de mirar l´horitzó
on el mar i el cel s´abracen,
les gavines volen…
Davant tanta bellesa
no parlar, només sentir, enyorar
pensar que junt al murmuri de l´aigua
una veu suau, una abraçada,
un tancar els ulls i sommiar
allò que un dia va ser
i que ara dins està aprapat.
Va ser un raig, una escletxa de felicitat
que tal com va neixer
és va anar eclipsant,
però és boni, és feliç
de poder-ho recordar
reviure-ho, imaginar-ho
en la escuma de l´aigua
que s´esber-la a les roques
en els tons del mar
en la gabina que crida
en l´emoció del peu a l´aigua freda
i la mirada perduda enllà.
M´agrada sentir i ser capaç encara
de viure per recordar
o pensar en un futur
i seguir imaginant.


Anaoj