La tempesta

Un relat de: anaoj

Els elements s´han desencadenat
I els meus sentiments també.
Llamps , trons i riuada,
les fulles dels arbres esbalotades tremolen.
La tarda a passat a negra nit.
Que sola que em sento davant la tempesta,
M´agradaria un braç posat a l´espatlla,
uns ulls per mirar plegats.
Quina força aquesta tempesta !
quina solitut la meva !
Feia temps que no sentia aquesta buidor,
Una dona sense paraigues creua el carrer ,
tant li fa ja està xopa,
altra s´arramanga el vestit per passar.
Veig el vei de costat de casa
que entra a l´escala amarat de cap a peus
pobra escala com quedarà,
tan neta que estava.
Dues dones s´aixupluguen en un portal
aquesta amb bastó desafiant la tempesta
surt a l intemperie sense tapar-se.
Els cotxes prepotents sense miraments
esquitxen a tothom,
els autobuses són més humans
i van a poc a poc per a no molestar.
Jo darrera els vidres veig passar la pluja
com veig pasar altres coses, la vida , els anys
les il-lusions no complertes
i el naixement de projectes
que mai seràn realitat.
Cal ampliar l´espai d´esperança.
Ha passat la tempesta i la vida continua.


Comentaris

  • Temporal de sensacions[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-02-2007

    "Que sola que em sento davant la tempesta, M'agradaria un braç posat a l'espatlla, uns ulls per mirar plegats." Un sentiment perfectament expressat en poques paraules: el fet de sentir-se petits davant els elements, desprotegits davant la vida, necessitats d'una mirada compartida...

    D'un costat i d'altres dels vidres, la vida segueix, imparable, de vegades amb l'acció de fora observada des de dins, d'altres a la inversa.
    A la ciutat sempre es viu un cruel joc de miralls, que és cruel o inútil o estèril si no hi ha un vidre per trencar, és a dir, un afany de superar els reflexos i descobrint-se i reconeixent-se tal com és cadascun, lluitar contra els miratges per començar a ser feliços amb el que tenim i demanar el que ens fa falta: "Cal ampliar l'espai d'esperança. Ha passat la tempesta i la vida continua."

    M'ha agradat molt descobrir aquest poema teu en què llegeixo paraules que podrien ser meves...

    T'envio una abraçada de les que fan companyia,
    Unaquimera

  • Potser . . .[Ofensiu]
    ZeroNegatiu | 24-10-2006

    . . . una nit de tempesta t'ha dut fins aquí,
    com a molts de nosaltres que passem una estona
    acompanyats de relats com el teu.

    Una abraçada
    F@k

    PD: No hi ha res que perdonar, es un plaer de felicitat rebre comentaris sobre unes paraules
    que no saps d'on venen però si on estan . . .

  • Potser . . .[Ofensiu]
    ZeroNegatiu | 24-10-2006

    . . . una nit de tempesta t'ha dut fins aquí,
    com a molts de nosaltres que passem una estona
    acompanyats de relats com el teu.

    Una abraçada
    F@k

    PD: No hi ha res que perdonar, es un plaer de felicitat rebre comentaris sobre unes paraules
    que no saps d'on venen però si on estan . . .