El sol i la lluna

EL SOL I LA LLUNA
Si sol és el meu enamorat
per excelencia,
la pluja ho és per contrapocisió.
El sol és vida, escalfor, lluisor,
la pluja és serenor, enyorament, desig.
El sol m´omple
de vida, joia, i amor
la pluja el reves em demana
la caricia de l´amor.
El sol no necesita res
per fer-me feliç, ell sol es basta
em dona, força, llum i claror ,
en canvi la pluja em demana
llum tenue per mirar-la,
un braç per recolçar-me
uns ulls per refextir-me.
El sol és vermell i rodó
projecta rajos d´escalfor.
Les gotes de pluja són petites
com puxes que és claven
on poden, sense fer dolor.
El sol és rialler, barroer,
tot ho omple tot ho crema,
tot ho domina I espolsa,
la lluna és quieta i serena
tot ho invaeix sense fer soroll
tot ho recull, no és ambiciosa
no és cridanera, no mou cap remor.
El sol és del dia senyor magestuós
la pluja és la nit voltada d´anyor.
M´agrada el sol com a company
dels dies de festa, de festa del cor,
en canvi la pluja és l´amiga d´or
en dies que l´anyor fa por.