el nen i la lluna

Un relat de: Capdelin

El nen i la lluna
juguen a comptar fins a tres.

La lluna s'amaga, ell sol al carrer.

Un amant la degolla
i al front de l'estimada la posa
després.

El nen compta un, el nen compta dos...
La lluna no hi és.

El nen té gana
i somia que la lluna és un formatge
que s'amaga.
Compta fins a tres...

El pi omple de celles la font,
l'aigua beu d'un sortidor.
La nit... carbonitzada.

El nen compta dos, el nen compta un...
La lluna sagna gotes de llum.

El nen s'ha mort,
el nen s'ha fet gran entre herbes
del món.

Ara té una estimada
i amb ella juga a comptar fins a tres.

La noia s'amaga, ell sol al carrer.
Un amant la degolla,
se l'emporta ben lluny.

Ja no compta un, ja no compta dos,
ja no compta res.

La lluna sagna gotes de llum.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )