El missatge al mòbil

Un relat de: Carles Campomar

Ja fa uns quants dies que visc sol, després de conviure amb la meva noia més de 4 anys.

Deu fer uns dos mesos vam tenir una discussió després que ella m'enviés un missatge al mòbil que no anava per a mi, i el missatge deia:

"Hola amor ens veiem a l'hotel de sempre i a la mateixa hora de sempre".

De seguida vaig descobrir que no anava cap a mi aquell missatge.

Des que el vaig rebre no vaig parar de pensar i intentar endevinar a qui anava dirigit aquell missatge.

Aquella nit ella va arribar a les deu de la nit i feia com si no hagués passat res, segurament no sabia que m'havia enviat el missatge a mi, o si ho sabia ho dissimulava molt bé.

Vam sopar com sempre al menjador, i quan anàvem a dormir li vaig dir:

Què, t'ho has passat bé a l'hotel?? I ella va quedar mig callada i va dir que, a veure, a quin hotel.

Domes vaig contestar-li que m'havia enviat un missatge que no anava per mi.

Ella no sabia que dir, vam començar a discutir i ella va marxar corrents de casa.

Va passar gairebé un mes i no sabia res d'ella, a mi em va costar molt assimilar que ja no vivíem junts i que la nostra relació segurament s'havia acabat.

Una nit vaig sortir al balcó de casa a prendre la fresca i vaig veure al pis del davant de casa una noia molt maca, que s'estava preparant un cafè a la cuina de casa seva i desprès sortia a prendre-se'l al balcó.

Portava una brusa de color blau cel.

Més tard vaig anar a dormir, era divendres i al dia següent no treballava jo.

Vaig aixecar-me sobre les nou del mati i vaig baixar a comprar el diari a la impremta del costat de casa, i per casualitat i havia aquella noia que el dia anterior prenia el cafè al balcó de casa seva. Vaig saludar-la amb un hola i ella va contestar-me amb un somriure.

Aquella nit vaig tornar a sortir al balcó, i allà estava ella llegint un llibre, i amb la mateixa brusa però la portava un poc mes descordada que el dia anterior.

Ella va mirar cap al balcó de casa meva i va somriure, jo mig avergonyit vaig fer un mig somriure i vaig marxar cap a dins de casa.

Al cap de dos dies ens vam trobar creuant el carrer, i ens vam saludar i vam parlar una estona, fins que ella em va oferir anar a casa seva a prendre un cafè.

Vaig dir que sí, vaig anar cap a casa fins a l'hora a la qual havíem quedat.

A les deu vaig sortir de casa meva en direcció a bloc de pisos del costat de casa.

Vaig tocar la porta de casa seva i ella va obrir-me la porta, s'acabava de dutxar perque portava els cabells molls i la brusa blau cel.

Va oferir-me un cafè mentres anàvem parlant.

Vam sortir al balcó, feia una nit molt maca amb moltes estrelles.

Va anar passant la nit i de sobte ens vam trobar a la seva habitació fent l'amor.

Des de la seva habitació es veia casa meva i de sobte vaig veure que s'obria la llum de casa meva, era la meva noia que va venir a casa, no se a què fer, si a recollir les seves coses o a arreglar allò nostre…

Ella va sortir al balcó de casa, i mirant cap a la habitació on estava jo fent l'amor es veu que ens va veure, i amb un gest, baixant el cap i eixugant-se el que vaig intuir que eren les llàgrimes, va marxar corrents de casa i no l'he tornada a veure més.


Comentaris

  • Prosa[Ofensiu]
    Calderer | 29-05-2010


    Normalment comento (el poc que comento) aspectes tècnics dels relats ja que penso que cadascú escriu les històries que li surten de dins o que li cal escriure o que pot escriure.

    Per això et comento la prosa... i t'he de dir que cal una bona revisió ja que hi ha molts errors sobretot d'estil. Per exemple:


    De seguida vaig descobrir que no anava cap a mi aquell missatge..... aquest cap a mi sona molt estrany.. per a mi sembla preferible.


    Aquella nit ella va arribar a les deu de la nit.... repetició innecessaria de nit.


    Vam sopar com sempre al menjado....... sona estrany...potser volies explicar que van sopar amb la mateixa rutina de sempre, al menjador....potser caldria afegir alguna cosa: mirant la tele, xerrant de coses intrascendents.


    Domes ....... no surt al diccionari IEC ...potser és propi de Mallorca?

    Ella no sabia que dir, ...crec que porta accent... què


    Vaig aixecar-me sobre les nou del mati i vaig baixar a comprar el diari a la impremta (? potser quiosc?)del costat de casa, i per casualitat i (hi) havia aquella noia que el dia anterior prenia el cafè al balcó de casa seva. Vaig saludar-la amb un hola i ella va contestar-me amb un somriure.

    Aquella nit vaig tornar a sortir al balcó, i allà estava ella llegint un llibre, i amb la mateixa brusa però la portava un poc mes descordada que el dia anterior.

    Ella va mirar cap al balcó de casa meva i va somriure, jo mig avergonyit vaig fer un mig somriure i vaig marxar cap a dins de casa.

    Al cap de dos dies ens vam trobar creuant el carrer, i ens vam saludar i vam parlar una estona, fins que ella em va oferir anar a casa seva a prendre un cafè.

    Vaig dir que sí, vaig anar cap a casa fins a l'hora a la qual havíem quedat.

    A les deu vaig sortir de casa meva en direcció a bloc de pisos del costat de casa.

    Vaig tocar la porta de casa seva i ella va obrir-me la porta, s'acabava de dutxar perque (perquè) portava els cabells molls i la brusa blau cel.

    Va oferir-me un cafè mentres anàvem parlant.

    Vam sortir al balcó, feia una nit molt maca amb moltes estrelles.

    Va anar passant la nit i de sobte ens vam trobar a la seva habitació fent l'amor.

    Tot aquest tros amb frases sense lligar, com si cadascuna fos un paràgraf complet queda força malament.

    I en general no aconsegueixes transmetre ni la ràbia, ni la solitud del personatge. Penso que l'hauries de treballar més aquest conte tant en l'aspecte narratiu com en el gramatical i d'estil.

    De seguida que pugui, vaig molt enfeinat, et llegiré algun altre text.

    I benvingut

    Lluís

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Campomar

Carles Campomar

33 Relats

11 Comentaris

14074 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Escriptor novel amb un llibre al mercat LA FINESTRA DE LA VIDA.

La meva web es:
www.carlescampomar.com

tambe totes les novetats a twitter:
http://twitter.com/carlescampomar


Preparant el nou llibre titulat:
El matei cel, La mateixa lluna