L'habitacio

Quantes històries increïbles passen a les habitacions de les cases si en elles hi has viscut sempre, i al pas del temps, en una habitació en concret veus com van passant els anys.

El primer record que tinc d’aquesta habitació que s’amaga darrera aquesta porta són unes lliteres vermelles amb un escriptori al darrera on hi havia enganxines de la revista Super Pop. Una habitació amb moltes joguines pel terra i desendreçada.

Al cap dels anys aquesta habitació es va transformar en un santuari culé on no hi faltava res del Barça, pósters, samarretes, banderes, retalls de diaris per tota l’habitació amb fotografies de jugadors… de trofeus aconseguits i de tot el que et puguis arribar a imaginar del teu equip preferit.

Uns anys després tot allò que era blaugrana es va convertir en pósters de grups de música en català, portades de cd’s, lletres de cançons que seran la banda sonora de la meva vida que va canviant poc o poc…

L’habitació en va anar fent gran amb mi, i entre aquelles quatre parets vaig aprendre el que era estimar a una noia, una noia que vaig trobar una nit per internet i que ara mateix és la meva dona.

Ara obro la porta de l’habitació, i aquella habitació que abans va ser blaugrana i després un museu de la música en català, ara esta plena de colorins i dibuixets que seran pel nostre futur fill.