Cercador
Petits plaers
Un relat de: Carles CampomarCom cada dia quatre de mes ens toca cobrar la nomina que m’ha motivat a estar treballant durant tot el mes.
La secretària em crida i pujo cap a l’oficina.
Al sortir de la feina marxo una estona al bar a prendre unes cerveses amb els amic, ja que la dona treballa fins tard a la nit.
Ja han passat un parell d’horetes i abans de marxar al bar jugo una estona a la màquina d’allà a veure si em toca ni qui siguin deu euros.
En sortir del bar marxo cap a sopar a un japonès, que hi ha als afores del poble.
Menjo un poc de sushi i pollastre a la llimona.
El temps passa i aviat marxaré cap a casa, però vaig a fer una darrera copa al pub del costat del japonès on vaig de tant en tant.
Al entrar al bar el cambrer, que ja amb coneix, em serveix la mateixa copa de sempre i ve una noia a fer-me companyia, m’ofereix un poc de coca i sense pensar-ho li dic que sí, no sé que em cobra però el que em demana li pago.
Al cap de una estona pujo a una habitació amb ella a… com ho diríem “finament” a fer l’amor.
Quan acabem torno cap a casa, és molt tard i la meva dona ja deu haver arribat fa hores.
Pujo les escales tant ràpidament com puc però no tinc forces ni m’aguanto dret.
En ser a dalt agafo les claus per ficar-les dins del pany però no tinc valor per fer-ho. Caic a terra, al costat de la porta agenollat, començo a plorar desesperadament, necessito ajuda, m’he gastat gairebé tot el que he cobrat avui amb uns plaers que no ajudaran gens a la meva família
La secretària em crida i pujo cap a l’oficina.
Al sortir de la feina marxo una estona al bar a prendre unes cerveses amb els amic, ja que la dona treballa fins tard a la nit.
Ja han passat un parell d’horetes i abans de marxar al bar jugo una estona a la màquina d’allà a veure si em toca ni qui siguin deu euros.
En sortir del bar marxo cap a sopar a un japonès, que hi ha als afores del poble.
Menjo un poc de sushi i pollastre a la llimona.
El temps passa i aviat marxaré cap a casa, però vaig a fer una darrera copa al pub del costat del japonès on vaig de tant en tant.
Al entrar al bar el cambrer, que ja amb coneix, em serveix la mateixa copa de sempre i ve una noia a fer-me companyia, m’ofereix un poc de coca i sense pensar-ho li dic que sí, no sé que em cobra però el que em demana li pago.
Al cap de una estona pujo a una habitació amb ella a… com ho diríem “finament” a fer l’amor.
Quan acabem torno cap a casa, és molt tard i la meva dona ja deu haver arribat fa hores.
Pujo les escales tant ràpidament com puc però no tinc forces ni m’aguanto dret.
En ser a dalt agafo les claus per ficar-les dins del pany però no tinc valor per fer-ho. Caic a terra, al costat de la porta agenollat, començo a plorar desesperadament, necessito ajuda, m’he gastat gairebé tot el que he cobrat avui amb uns plaers que no ajudaran gens a la meva família
l´Autor
33 Relats
11 Comentaris
21909 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Escriptor novel amb un llibre al mercat LA FINESTRA DE LA VIDA.La meva web es:
www.carlescampomar.com
tambe totes les novetats a twitter:
http://twitter.com/carlescampomar
Preparant el nou llibre titulat:
El matei cel, La mateixa lluna