Consells

Un relat de: Carles Campomar
Feia temps que aquell noi sortia amb la seva xicota, a la qual havia conegut un dia en una excursió d’aquelles que s’organitzen al poble cada dues setmanes.
Quan varen coincidir els dos per primera vegada va ser en una excursió al Pedraforca.
El dia va passar lentament, els dos caminaven un al costat de l’altre i s’anaven coneixent.
El temps va passar depressa després del dia de l’excursió i van anar a viure junts al cap de dos anys..
Tot semblava molt bonic però un dia, sense saber com, van arribar a aquell extrem; la parella es va esbarallar molt fort, mai ho havien fet d’aquella manera, alguna vegada si que s’havien discutit per petites tonteries que després s’arreglaven.
Però aquella vegada va ser diferent, i van acabar la discussió un marxant de casa caminant i l’altre amb el cotxe.
Ningú sabia cap a on tirava.
El dia passava i cap dels dos trucava a l’altre per intentar posar solució a aquella discussió.
S’acostava la nit i la noia va tornar a casa i a l’arribar va veure que el seu xicot no hi era i es va estranyar molt però no volia ser ella qui donés el primer pas per arreglar allò.
El noi estava molt enfadat i havia anat a algun bar del seu poble a prendre una copa i de tornada a casa va veure un hostal on hi havia prostitutes.
Va decidir entrar-hi a prendre alguna cosa i sense pensar-ho va obrir la porta del local i va entrar.
Hi havia moltes noies, una se li va acostar i va demanar-li si volia el seu servei, ell va dir acceptar, va acabar de prendre la seva copa i els dos van pujar cap a una habitació.
L’habitació era acollidora amb una llum suau un llit molt gran, i un lavabo molt net.
La noia li anava parlant i ell estava callat, pensatiu, no deia res de res..
La noia estranyada que no es despullés va demanar-li què li passava, que ella no tenia tot el temps del món perquè s’havia de guanyar la vida.
Ell va abaixar el cap i va dir que no li importava i que ara es despullava i pegarien el polvo.
La noia va veure alguna cosa estranya i li va dir que amb aquell pla ella no volia fer res.
El noi va decidir contar-li el que havia passat amb la seva noia i la prostituta va donar-li un consell, va dir-li:
“Ara mateix agafes les teves coses i marxes a la rambla del poble, li compres un ram de flors i vas cap a casa i li demanes perdó, encara que tu no tinguis la culpa. Per una discussió no es pot trencar una parella.”
El noi va donar-li les gràcies a aquella dona i va deixar-li els diners com si hagués empleat els seus serveis i va marxar cap a la rambla a comprar el ram de flors.
Després quan va arribar a casa va obrir la porta i va veure a la seva noia plorant, mirant fotos del dia que es van conèixer.
Ella es va girar cap a ell i va anar a abraçar-lo, ell va donar-li el ram de flors i es van fer un llarg petó.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carles Campomar

Carles Campomar

33 Relats

11 Comentaris

18378 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Escriptor novel amb un llibre al mercat LA FINESTRA DE LA VIDA.

La meva web es:
www.carlescampomar.com

tambe totes les novetats a twitter:
http://twitter.com/carlescampomar


Preparant el nou llibre titulat:
El matei cel, La mateixa lluna