El meu quisso

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

bé, el teu poema sobre el teu gos m'ha agradat molt perque jo tinc un gos molt semablant al de la descripció

molt ben fet el poema.

ha estat un plaer llegir els teus relats , et desitjo molta sort .
Endavant !

Com sempre... Quina sort té el teu quisso!

Una forta abraçada, i mil i un somriures.

i que fidel el seu amor.

Simpàtic poema que ens ajuda a entendre la devoció cap als petits companys que comparteixen la nostra vida...de vegades només els hi falta parlar, encara que amb la mirada ho diuen tot.

Gaudeix del teu gosset el màxim que puguis, ell ho faria tot per tu.

Una abraçada,
MarBlava

que demostres amb aquest senzill poema.
M'ha agradat molt.

Primer de tot gràcies per comentar-me! Les opinions dels altres sempre ens ajuden a continuar endavant!

Sobre el teu poema... què dir-te! És increïble l'amor que es pot arribar a sentir per aquest éssers que omplen de calidesa els dies més freds... Jo tinc una gosseta, i la veritat és que és la nineta dels meus ulls!

Una abraçada i fins aviat,
Marta.

per primera vegada, he pensat Està bé! La segona Què bonic! I la tercera Ës entranyable! Què vols que t'hi faci, t'admiro! No et comento sempre però m'agrada tot el que escrius.
Una abraçada.
Nonna_Carme

aquest poema a un dels millors amics de l‘home. Avui necessitava aixecar l'ànim i tu i un parell més de relataries ho heu aconseguit es un plaer llegir-te. Gràcies per els teus comentaris.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Amic Joan!
Quin poema més tendre per un dels animals que més depenen de l'home. A casa també hem tingut de gossos, no ara, doncs als pisets és molt més complicat, i sempre m'ha cridat l'atenció el que volen els seus amos aquests animals. La seua fidelitat és a prova de bombes, i nosaltres (els humans) moltes vegades els paguem amb tot el contrari que ells ens donen... Tan sols cal adonar-se'n del sentit d'insult quan a algú se li diu que és un gos.
Gràcies Joan pels teus escrits, i endavant amb aquesta droga de la Literatura que crea tanta addicció.
Una abraçada!
FRANCESC

Acabo tot de just de llegir un poema dedicat a tu, així que he decidit passar a visitar-te... i he quedat ben sorpresa! Des que et vaig comentar Forats, ja has publicat una desena de relats, amic Joan!
Felicitats per la teva inspiració!

He obert el darrer i m'ha entendrit... potser jo tinc avui la sensibilitat a flor de pell, o passo uns dies una mica especials, però els teus versos, entre humorístics i dolços, m'han arribat endins.

Fa temps vaig sentir dir que una persona que estima sincerament un animal, per ell mateix i no per la imatge o el prestigi que li confereix, ha de ser bona persona.
En el teu cas ja tenia la certesa, però de totes maneres aquesta poesia seria un exemple de manifestació d'afecte que no embafa.

No em descuido d'enviar-te una parella d'abraçades,
Unaquimera

Llegint el teu relat he connectat amb la meva mare de 86 anys. Viu sola acompanyada d'un gos. Poema molt tendre i ple d'estimació.

És un quisso entranyable i especial, d'aquets no se'n troben cada dia, és petaner, però per això no ha de ser menys, és una barreja de molts gossos. A mi també m'agraden els gossos, bé tots els animals. Gràcies.

Salut i records!
ullsblaus1