El meu nàufrag

Un relat de: zigonni balcatrena

El meu nàufrag fa cinc paraules que existeix, ara set. L'acabo de crear i li poso barba, com tots els nàufrags. També com tots els nàufrags viu en una illa més o menys rodona amb una palmera al mig, que ara mateix li faig entrega. Els motius que l'han portat fins aquí no ens interessen, per tant no li aporto aquests records, però sí un sentiment de pèrdua i un anhel de ser trobat. També li defineixo un caràcter aventurer i un esperit de lluita. Ara ja és autònom i em desmarco d'ell. Del que faci o deixi de fer, jo només en sóc l'escrivent.
El nàufrag mira enlaire i em maleeix agitant el puny!

Comentaris

  • Tots en som, de nàufrags[Ofensiu]
    RFS1984 | 10-11-2008 | Valoració: 10

    i trontollem en la vida fins sotsobrar a la mort. Anem perduts per més que intentem creure'ns tot el contrari. Nàufrags amb Ferraris, nàufrags que remenen entre el fem, nàufrags al Bronx, a les favel·les de Sao Paulo, però també a la Moraleja o Hollywood. Nàufraga, en fi, la humanitat sencera.

    Ho fas molt bé

    Salutacions.

  • Original[Ofensiu]
    Josoc | 24-06-2008

    i molt bo. Enhorabona per saber dir tant en tant poques paraules.

  • Mirada, estil[Ofensiu]
    ciosauri | 15-06-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat Els calaixos, i m'han cridat l'atenció els títols Conovocatòria i El meu nàufrag. M'han agradat, també. Hi trobo una mirada i un estil propis, i el plaer compartit de jugar amb les idees i les paraules. Tres relats interessants. Salutacions!

  • realment[Ofensiu]
    pereneri | 06-06-2008 | Valoració: 9

    pobre nàufrag, li has fet una mala passada.

    És una idea interessant, aquesta de crear personatges i llavors que s'espavilin.

Valoració mitja: 9.67