Coses del caos

Si algú ha llegit res sobre la teoria de les supercordes, els ponts Einstein-Rosen o els forats de cuc, no li sobtarà aquest succés. Per aquelles coses del caos, els designis del qual són insospitats, una d'aquestes dreceres espai-temporals tingué lloc en un magatzem d'articles de plàstic extrusionat, prop de Granollers. Va ser, perquè ens entenguem, com un llamp sord; una cosa ràpida que ningú va apreciar. De resultes d'aquell fet, per un instant es va obrir una via d'accés cap a l'any 19.000 a.C. suficient perquè hi viatgés una escombreta de vàter.

La va trobar un caçador recol.lector que s'havia separat del grup de cacera per recollir unes nous. No li faltà temps per proclamar-se l'escollit dels esperits del bosc. Arribà al poblat alçant l'escombreta com un trofeu. Tota la tribu se li rendí als seus peus. El nostre caçador recol.lector no tenia ni idea de què era allò, però se sentia poderós, i en ell els seus congèneres hi veieren un nou líder.

Tot i que no n'ha quedat constància, aquell succés marcà un punt d'inflecció pel què fa a la mentalitat de l'home. També cal dir que l'escombreta arribà als nostres dies i roman mig enterrada en un bosc esperant que algun boletaire maldigui la deixadesa dels incívics.