El mag que volia volar

Un relat de: laiaM
      El Mag Marc vivia sol en una casa invisible al costat del cementiri de Montjuïc. Acostumava a passejar-hi cada dia, li agradava la tranquil·litat i no volia saber res de la ciutat. Per passar desapercebut, el Mag Marc, abans de sortir de casa, deia: “Mac mec moc, que no sigui estrany enlloc”. Era un encanteri que feia que tothom el veiés com un senyor normal (el seu aspecte real era molt estrafolari) .
      El Mag Marc volia volar. Sempre hi pensava quan mirava el mar. Somiava poder volar per sobre del port, com una gavina. Quan era petit no va estudiar prou i no sabia l'encanteri per poder-ho fer. Però un dia, mentre parlava telepàticament amb uns altres mags, li van explicar com podria volar: havia de caçar una fada i tallar-li les ales per fer un conjur molt especial.
      Al Mag Marc li feia pena fer això a una fada, però tenia tantes ganes de volar que va decidir intentar-ho. Sabia que a les basses de Gallissa, a Bellver de la Cerdanya, s'hi podien trobar fades. Per anar-hi, el Mag Marc va dir : “Mac mi moc a Gallissa em moc”, i va aparèixer a les basses de cop; va caure de cul al mig d'uns matolls.
      Era de nit i feia fred. El Mag Marc, que no havia pensat a abrigar-se (era despistat), es va refredar. Tremolant, va esperar que les fades vinguessin. Van tardar molt. Les fades eren de la mida d'una persona gran, tenien ales de diferents colors que feien conjunt amb la roba que portaven. Eren molt maques. El Mag Marc havia de dir : “Mac mec mac ja et tinc al sac!” per agafar-ne una, però com que estava refredat i nerviós va dir : “Mac mec mac ja tinc el drac!”
      I va aparèixer un drac!
      Era un drac verd, gros com un elefant, que feia cara d'estar molt content. Les fades es van espantar i van fugir. El Mag Marc també es va espantar, però estava massa cansant i sorprès per fugir. També estava trist: ara era segur que mai no podria volar.
      Però el Drac va mirar-lo i li va dir :
      “T'estic molt agraït Mag, m'has fet venir quan un cavaller anomenat Jordi estava a punt de matar-me. Ara som amics i podràs volar amb mi sempre que vulguis”.

      Conte contat; aquest conte d'un mag i un drac s'ha acabat.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Quin mag!![Ofensiu]
    mpascua4 | 08-09-2011 | Valoració: 10

    Ei Laia, enhorabona!!! M'ha agradat molt el teu conte. Quina sorpresa que el drac hagi estat el que en sant Jordi havia de matar!!! Segueix amb aquesta afició!!!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-06-2011 | Valoració: 10

    ...Laia, un conte molt interessant i molt ben escrit.
    Una abraçada.

  • La màgia de les paraules[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-06-2011 | Valoració: 10

    Hola Làia. M'has deixat bocabadat amb aquest relat tan màgic, tan sorprenent, tan ben escrit i tan tan. Fantasia, sentit de l'humor, aventura i gran final. Un gran i grat descobriment la teva literatura. A continuar llegint i gaudint! Una abraçada.

    aleix

  • Per un moment...[Ofensiu]

    Per un moment he pensat que aquest mag —bastant, bastant desastre—, li faria malbé les ales a una fada. No ha estat així, sinó que, a més a més ha salvat el drac de morir en mans del cavaller Jordi.
    M’ha agradat força!
    —Joan—

  • Bestial[Ofensiu]
    uanra | 11-06-2011

    Aquesta historia em recorda a la de Harri Poter.
    uanra

  • I ja van tres![Ofensiu]
    nuriagau | 11-06-2011 | Valoració: 10

    Un conte amb mags, fades i... drac que, et diré telepàticament, m’ha agradat molt.

    Aquest mag protagonista no ha estat ni bon estudiant i, a més, és força despistat. Has escollit un personatge una mica desastre, no? Però, ves per on resulta ser el salvador del famós Drac de Sant Jordi

    Celebro participar amb tu, LaiaM, al Concurs de Contes Infantils de l’ARC.

    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de laiaM

laiaM

3 Relats

26 Comentaris

6958 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
El meu nom és Laia. Sóc catalana però vaig neixer el 2003 a Yunnan, una bonica província de la Xina, plena de muntanyes i valls . M'agrada llegir, dibuixar, tocar el piano i veure la tele ( sobretot les "Super espies" i les Winx ).