El grup de WhatsApp està trist

Un relat de: Victre
El grup de WhatsApp que no mires des de fa temps, està trist.

I amb el so de cada missatge que reps als altres grups, la seva sensació de solitud augmenta. Cada missatge rebut, fa que rumiï en tot allò que va ser i ja no és.

Recorda, com si fos ahir, el dia que el vas crear. Volíeu anar de cap de setmana rural, i per a decidir el lloc, vas crear el grup "Finde rural". Recorda l'alegre efervescència dels primers dies, amb la votació per escollir la casa que agradés més.

També recorda com li va costar d'acceptar el primer canvi de nom, i passar a ser "Barbacoa" (no ho ha comentat mai a ningú, ni ho farà, però com "Finde rural", cap). Poc a poc, i amb molt d'esforç, va anar adaptant-se a tots els posteriors canvis (fins al "Per fi al cole!" actual).

Amb nostàlgia, recorda aquell membre del grup que no parava d'enviar acudits masclistes. Va ser el primer en abandonar-lo.
I què me'n dieu d'aquell (a cada grup n'hi ha un) que no para d'enviar porno (i del dur)!.
I el que no diu res (i quan diu alguna cosa, millor que no l'hagués dita).
I el que reenvia tot el que rep a tots els grups.
I el que va per polític, i confon el grup amb el faristol del Parlament.
I el que no para de canviar el nom (i depèn de com n'estigui d'avorrit, fins i tot canvia la fotografia del grup).
I el que posa "jajaj" a tots els acudits.
(d'aquest últim, també hi ha la versió "el que posa la cara que plora de riure a tots els acudits").
També n'hi ha un, que creu que un "OK" serveix per tot.

Doncs bé, com deia, encara avui no pot oblidar el dia que, el que enviava acudits masclistes va abandonar el grup. Ho va fer després d'enviar aquell acudit tan desagradable, aconseguint una pluja d'insults i així va tenir una excusa per a sortir-se'n. Aquell dia va començar a acabar-se tot.

Des d'aleshores, un degoteig d'abandonaments.
Fins ara, que només queda un membre al grup. Tu.
I em pots dir què pot ser més trist que una cosa que es fa dir grup i que només té un membre! (oxímoron).

Així que, amb els ulls plens de llàgrimes, i després d'haver-se acomiadat (per sempre) de la resta de grups, el grup de WhatsApp que no mires des de fa temps tecleja d'amagat la contrasenya del teu mòbil, obre l'aplicació sense que el vegis, es posa a sobre de "Per fi al cole!", i clica "Sortir del grup" des del mòbil de l'últim membre que, fins fa un instant, mantenia viu el grup.

Comentaris

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Victre | 02-10-2016

    Sí, els temes dels relats també evolucionen amb el temps!
    Moltes gràcies.

    Víctor.

  • Noves tecnologies[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-09-2016

    Ai aquests relats d'inicis del segle XXI plens de noves tecnologies! Segur que a finals de segle hi haurà algú que en farà una antologia comentada. Hi hi seran el teu, Victre, i el meu ;)
    Gràcies pels teus comentaris al meu "Aquest any, sí!"

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96757 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.