EL FINAL DE LA JOVENTUT

M'identifico molt amb tu i amb el que dius perquè jo també he volgut recuperar aixó d'escriure que sempre m'ha agradat. I com tu tinc moltes ganes de fer moltes coses. Quan hem treballat molts anys i també hem pujat una famil.lia, veig que en general ens venen les ganes de tenir mes temps per nosaltres.
Només discrepo amb el teu títol. Jo no diria el final de la joventut sinó el principi de la nostra nova il.lusió.
Ens anem llegint Montse
petonassos
Marta

Jo també estic passant per coses d'aquesta Mena.
No cal parlar de fills i de qui s'ha separat, com deies avui.
És infinitament millor haver trobar aquesta via per crear i ser i compartir. Sense addicció, si pot ser.
Ens veiem al pati, al carrer i al fòrum!

Gràcies companys, si sóc bastant nova, però fa molt molt de temps que escric , em sembla que des de que ser escriure, però no he tornat a posar-m'hi seriosament fins ara, que sento que em falta, que encara tinc coses per fer i les haig de fer, moltes gràcies pels ànims i ens seguirem llegint i coneixent, una abraçada a tots dos

la joventut no s'acaba mai.

jo, com la nonna, també t'envio una abraçada de benvinguda i no deixis d'escriure perquè t'enriquirà a tu i als qui et llegim

fins aviat
joan

si ets una persona animosa i pel que dius ho sembla.
La vellesa també té la seva bellesa i sobretot no deixem de tenir il-lusions.
Em sembla que ets bastant nova a RC i , per tant t'envio una abraçada de benvinguda.