lluny molt lluny

Un relat de: montsepema
lluny molt lluny
on les paraules no es troben
on els llenguatges no s’entenen
equidistants
contra el formigó de les parets
que fermes no davallen
les emocions és fan trencadís
buscant respostes a un món tancat
tant tancat com el teu silenci
invisible t’abraço
somiant-te, mentre et bressolo
el dia que vaig jurar
que no et deixaria mai sol,
ara el ressó es esfereïdor
quan lluny molt lluny t’enyoro,
enyoro un temps
desitjant que en vingui un altre
amb la certesa de que ens trobarem
allà on la llum ens penetra l’ànima
ara vola lluny tant lluny per poder tornar
i allà on em vas deixar,
hi seré jo per estimar-te

certeses 2017

Comentaris

  • Preciós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-06-2019 | Valoració: 10

    Un poema preciós i amb una cadència molt bonica que és sobre tot una nostàlgia molt bona i autèntica. És meravellós sentir les teues paraules quan estic sentint-les en el meu cor.
    M'ha agradat com ho escrius, Montsepema.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de montsepema

montsepema

89 Relats

117 Comentaris

70354 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Porto tota la vida escrivint el que sento, i durant molts anys m'ha acompanyat i m'acompanya, allà on vaig una carpeta granate, plena de papers, plena d'il.lusions, de pensaments i d'inquietuds, tal vegada d'adolescent i ara com a dona.
Ara que puc, em vull tornar a retrobar amb el que sempre he volgut fer i ser, una escriptora.....una poeta...........
Tinc un blog
paraulesdescarlata.blogspot.com.es

CORREU ELECTRONIC
perleta66@gmail.com