el dolor de les paraules

insults, esclats, retrets
cerveses, dins d’una cambra minúscula
l’amor és mort, decapitat
les nits plenes de promeses que s’esvaeixen
el futur difuminat dins la copa
el mar, a dos metres en la seva plenitud
vull cridar, plorar, esclatar
alliberar-me de l’angoixa de no sentir-me,
de viure cada instant petit, dins d’una gàbia,
dins d’un laberint sense carrers opcionals
i vull insultar, inútil de mi, vull esbiaixar-me
em trenco dins dels colors dels matins,
dins les meves opcions no hi ha cadira,
vull que sigui demà per sortir de casa,
marxar, fugir, desaparèixer de la dissort
de la falta de tot i de mi,
se m’esquerden les paraules,
vull retreure’m el que sóc, el que he fet
sense mi, sense jo, dins el pou del desert,
crido i camino sense sortida
i l’horitzó em demana que el segueixi
quin dolor amaguen les paraules?

montsepema
certeses 2019