El Dia Mundial de la Salut Mental

El 10 d'Octubre és el dia Mundial de la Salud Mental, i el lema d'enguany (igual que els anteriors, i no m'estranya) és #NoEstigma.

Fa molta mandra escriure sobre aquest invent amb olor a grans magatzems, a fred enllaunat i a sexe per correu, com és el Dia Mundial DelQueToquiAvui. Cada un d'aquest "Dia Mundial de" és com un petó de dona de classe alta, sense contacte físic. És un petó sense petó. O pitjor encara, un petó que només sembla un petó.

Però, només per avui, faré una excepció ja que els que treballem dintre de la Salut Mental sabem de la necessitat de seguir parlant de l'estigmatització que, encara avui, marca als nostres pacients.

I tal com vaig escrivint, penso que no hi ha estigmes específics, que n'hi ha un d'universal del que beuen tots els estigmes. Sempre és la mateixa marca, idèntica, la que es fa servir per etiquetar aquells que ens semblen diferents.

I el debat de fons, és sobre si ens decidim d'una vegada a acceptar la diversitat innata a la natura (i per tant, també a l'ésser humà), o pel contrari seguim el camí (ple de logos de marques comercials) que ens condueix cap a aquella societat homogènia de pel·lícula antiga de ciència ficció. I aquesta homogeneïtzació, només es pot aconseguir amagant una part de la societat.

La meva proposta és, agafant aquesta flor podrida del dies mundials, que hi hagués un dia a l'any on, tothom qui volgués, pogués vomitar els seus estigmes. I aquell dia, es farien tallers de com marcar amb una A a les adúlteres, i sobre com fer braçalets amb l'estrella de David amb material reciclat. Els bombers podrien ensenyar com fer un foc segur per a cremar les bruixes. I algun d'aquest falsos endevinadors que venen fum de matinada, podrien fer una classe magistral sobre com saber l'orientació sexual d'algú només mirar-lo.

Potser així viuríem més tranquils tres-cents seixanta quatre dies a l'any.
Tres-cents seixanta cinc els anys de traspàs.