El desembre congelat... confús es retira!

i en un instant tot pot canviar. Confiem de que tenim una "base" segura, que la nostra vida és una constant, i que els canvis van venint poc a poc i amb pre-avís... Però sivnt, ens adonem de que tot gira i que el nostre voltant pot canviar en qualsevol instant...

suposo que per això les belles frases de:
Carpe diem. Aprofita el moment.
"Cóged las rosas mientras podaís,
veloz el tiempo vuela,
la misma flor que hoy admiráis,
mañana estará muerta."

Perquè la vida és bonica, tot i que sovint els seus giravolts complicats.

Gemm@

és clar. A cada instant la vida pot fer un gir inesperat. Aquest és un dels aspectes que tractes. L'altre (o un dels altres) seria la nostra actitud davant d'aquest coneixement.

Perquè... quan som conscients d'això, quan sabem que de cop i volta aquell moment d'alegria, aquells instant de felicitat es pot truncar de sobte... com ho afrontem?

És difícil ser feliç, de vegades, quan ets massa conscient de la incertesa del futur. I amb això no vull dir que em declari a favor del viure sense pensar. No.

Però sí és cert que la saviesa aquesta de la què ens parles, ens dóna l'oportunitat de valorar les coses, els fets, els sentimenst, d'una manera especial. De modificar la nostra escala de valors. I això, a més, ens pot fer créixer.

Salut!

LLIBRE

No sé que puc dir que no hagi dit algú anteriorment. M'agrada molt la teva forma d'expressar els sentiments, continua així. M'ha encantat aquest relat, es nota que estimaves i estaves molt unida en aquesta persona, aquest relat és un dels millors regals que li podies fer en record seu.

Petons!

Gorwilya

M'ha arribat al cor. És un poema trist, emotiu, que evoca algú de qui restes entristida per la seva pèrdua.
Té dos punts àlgids, diria jo:
- El vers: "M'he sentit sola a una taula plena de gent"

- I l'última estrofa, especialment com acaba el poema; "Aprens molt ràpid
Sobretot a valorar
Tot allò que un instant

Pot perdre entre un "el desembre congelat.. confús es retira..."

Un instant és tota una vida.

Gràcies per últim per una frase que m'ha fet somriure: "el que escrius, te molt sentit, i són mil sentiments en una capseta, sacsejada a l'atzar i plena d'emocions". De debò? M'ha fet molta gràcia. Una abraçada, Ullets

Vicenç