El brogit de la memòria

M'imagino de vell.

Asseguts al parc però pel matí,
observant els gronxadors buits
mentre escoltem el brogit de la memòria.

Ens imagino de vells
fent el sexe que fan els vells,
i fumant d'amagat
no fos cas que ens veiessin els néts.
I amb tot el temps per deixar-ho tot a mitges eternament.


M'imagino pensant que a l'endemà
escriuré el relat del segle,
i a l'endemà, tornarà a ser l'endemà.

Ens imagino amb els nostres ais i uis sincronitzats,
escrits en una partitura
que no respectarà el tediós ritme del pas del temps.

I ens imagino agafant taxis per la tarda
per anar al carrer Petritxol a fotre'ns un suís.
Tasses ballant juntes a les mans tremoloses,
però amb la robusta seguretat
del que ha viscut una vida desitjada.

Ben pensat, si arribem a vells,
el carrer Petritxol serà tot una franquícia,
i ja no es dirà carrer Petritxol,
i els taxis estaran pintats del color d'alguna casa comercial.
I els suïssos vindran en monodosi
i tindran gust a tot menys a suís.

I l’únic autèntic serem tu i jo,
asseguts al parc,
escoltant el brogit de la memòria.