Dolça llar

Un relat de: iong txon
.



Fotografia de BONNINSTUDIO a Stocksy.








S'hi està bé amb tu a casa
a finals de tardor
fora una boscúria
amb fades i gnoms

Les bruixes feinegen
castanyes al foc
nit fosca de núvols
vent udolador

Fa fred i vol ploure
vine aquí a redós
arrapa't princesa
regala'm el cos

Amb una flassada
coberts els genolls
fugaç encanteri
de llum de colors

Compartim la manta
n'hi ha prou per a dos
mirades perdudes
en la llar de foc

Abraça'm, enfeltra't
amb ton caparró
de rínxols de seda
tots dos un manyoc

Caliu de franel·la
la dolça escalfor
colgats amb la llana
d'aquest niu d'amor



.

Comentaris

  • Boscúria, castanyes, bruixes... Amor[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-10-2017 | Valoració: 10

    Em podria passar hores, de nit, escoltant i mirant el foc, però a València encara estem en estiu. Per això de l'oratge, encara que no siga l'únic motiu, m'ha fet feliç el teu poema. Amb l'energia misteriosa de l'amor, tal com foc, has construït aquest espai benigne, ple de calidesa i de fantasia. Tot un plaer, gaudir de la bona energia que desprèn el teu poema i, com quan mires molt de temps el foc, al menys a mi em passa, perquè fa somiar, tornar a sentir-me una criatura. Les paraules tenen poder.

    La imatge del caminet: tota una sorpresa perquè, oh casualitat, només podia ser eixa imatge, si és que havia d'haver una imatge, com finalment ha ocorregut. Però m'agradarà encara més si també deixes un haiku en el Niporepte: ja veus que em donen una mà i m'agafe el braç sencer, no, es broma, sempre que et vinga bé i sense cap obligació. Aprecie molt les teues composicions petites, amb significats que són grans. Entretant, t'envie una abraçada i mil gràcies per tot.

  • Agradable[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2017 | Valoració: 10

    Un poema ple de moments, d'instants agradables, de recolliment personal, d'escalfor, d'escalfors personals, de gana, set i serenitat. A Ribes de Freser tenim més a prop aquesta tardor. Una forta abraçada.

    Aleix, el nen de Ribes

  • Joliu[Ofensiu]
    Nil | 23-10-2017 | Valoració: 10

    Deia mon avi, que al cel sia..., que el foc fa companyia: visual i auditiva. La flama ullprèn i els espetecs esdeven entretinguda melodia. I qui és afortunat de tenir una llar de foc ja passa l'hivern de manera complaent. El teu poema és joliu i alhora savi.
    Però el que m'ha colpit més, es que sembla talment un conte a la vora del foc. I crec que això t'ho fa possible el fet que tinguis aquest fillet, de carona angelical, que puc veure en la teva foto de perfil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

109 Relats

240 Comentaris

63979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".