Cercador
Disimuladament....
Un relat de: jOaneTaCada vespre dins un dels meus somnis ens creuam
Disimuladament et miro, disimuladament em mires
No hi ha paraules, encara ens estimam
Disimuladament et miro, disimuladament em mires
M'agafes de la mà i em fas un petó
Disimuladament et miro, disimuladament em mires
Acaricio el teu cabell, suau com el cotó.
Disimuladament et miro, disimuladament em mires
De sobte apareix ella i em mata amb la mirada
Disimuladament et miro, disimuladament la mires
Et besa els llavis...em sento menyspreada
Disimuladament et miro, disimuladament la mires
Et diu que no m'aguanta que no vol seguir allà
Disimuladament et miro, disimuladament la mires
tu l'entens i et despedeixes amb la mà
Disimuladament et miro, disimuladament la mires
Em dic a mi mateixa que això ja s'ha acabat
Disimuladament t'oblido, disimuladament m'estimes
Seguiré amb la meva vida sense tu com a necessitat
Disimuladament t'oblido, disimuladament m'estimes
Mentres amb ella et fas petons penses amb mi
Disimuladament t'oblido, disimuladament m'estimes
Vols recuperar-me però jo ja no sóc aquí
Disimuladament t'oblido, disimuladament m'estimes
Ja no disimulo, puc cridar al vent
Visc amb l'esperança de que et perdis entre la gent
Tu m'enyoraràs i estimaràs tota la vida
Però no em tendràs, s'ha acabat la partida
Comentaris
-
dissimuladament[Ofensiu]sucdetaronja | 30-07-2007 | Valoració: 10
dissimuladament deixem de dissimular... i ja està bé no? és la nostra hora. deixar de dissimular la nostra vida, i viure-la de veritat.
un altre genial.
m'avorriràs amb tant comentari xD -
...[Ofensiu]indefinida | 17-12-2006 | Valoració: 10
De vegades un no s'anadona del que té fins que ho perd. M'ha agradat molt.
Petons -
Boníssim[Ofensiu]Nyaelven | 03-12-2006 | Valoració: 10
Molt bo, no hi ha paraules, segueix així
-
Espectacular!![Ofensiu]Reguitzellera | 02-12-2006 | Valoració: 10
Es preciós... de debó... sobretot els últims versos.... apassionant i molt molt bonic.
Valoració mitja: 10
l´Autor
88 Relats
217 Comentaris
116224 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.
Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.
Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?
Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.
Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.
--------------------------------
Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Últims relats de l'autor
- somia i guadeix de la vida
- La meva llengua
- Cada somriure em remou la consciència
- El nostre primer petó
- Realitat dins un somni
- A Tu que vas abandonar-me
- Cercant-te dins l'infinit
- Em mereixia més...
- Desesperació
- Ets aquell que...
- Prometo tancar els ulls i recordar el que vas ensenyar-me
- Obra'm un nou món
- Ells... jo
- Paraules gelades...
- Laia, desperta't! (III)