Diners de temps

Un relat de: llu6na6

Hi aniré. De bracet de mi mateixa.
Amb els vestits de totes les edats
als ulls la il.lusió de tots els moments. Enramada de sol
i bosc seré la casa i l'horta. Poble endormiscat
que desperta de cop al crit de festa.
Com una exhalació, sens parar recorreré d'una
a l'altra parada la fira reverberant de promeses
i amb diners de temps compraré vells somnis.
Sínia gegant de perquès em durà vers cels d'interrogants
sense resposta. Dins l'envelat falaç de cada dia, la vida,
ballarí apassionat em prendrà subjugant per la cinturai.
Èbria de música i de cants dançaré sens parar
per pistes fulgents d'instants
fins que esclatin de cop castells de focs.
Aleshores, corpresa de misteri, llanguiré feta capvespre
entre els seus braços
com entre els braços d'un amant.

Comentaris

  • Somiar[Ofensiu]
    Melcior | 08-04-2006

    que soc un ballarí
    i danso lliurament,
    al so dels mots que fas.
    Endavant.