Diminutes s'eixuguen

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

com un riu avall mentre el llegia, paraula rere paraula i seguidament, sense aturar-me, la meva vista fluïa pels versos indetingudament. I llavors m'aturo a la cursiva

Pluja fina de Setembre,
a voltes tempesta,
em feies teva.

i em tanco a la reflexió, tot s'atura en les paraules importants. I el mateix m'ha passat fins al final. I m'he dit que, segurament, tens aquest do, de calibrar el temps, dominar el ritme del poema i seleccionar les paraules idònies.

Una abraçada

que romanen esperant -sempre i per sempre- noves antigues tardes de diumenge

magnífic yáiza!! però et dic el mateix que tu en un dels meus escrits... quan escrius
"Un altre cop
aquell buit al cor
que ningú, sinó tu,
pot omplir", a part de ser un dels fragments que més m'han emocionat del poema, crec que t'hauries d'aplicar allò de l'exèrcit dels fanalets...:P hihi pel demés, és genial.
I allò de la tercera guerra mundial sí, n'havíem parlat algun cop al cau, quan parlàvem del que volíem ser en un futur... jo més d'un cop havia dit que seria traductora i provocaria el caos entre els països, tergiversant les frases per provocar una Tercera Guerra Mundial... (ara, al relat inverteixo la idea, no sóc tan retorçada...)
i moltes gràcies per fer-me descobrir un món com aquest i donar-m'hi la benvinguda!
fins aviat

Quanta veritat

Un altre cop
aquell buit al cor
que ningú, sinó tu,
pot omplir.