Les matemàtiques (repte 74)

M'ha sorprés agradablement trobar un relat dedicat a les "mates"He llegit tots els comentaris en els que se li adjudiquen tota mena de qualificatius , però me'n falta un: les "mates" són poesia. De fet hi ha escritors com Rafael Alberti i Gabriel Celaya que li han dedicat alguns poemes.

les matemàtiques. Jo sóc un d'aquells agosarats que les trobem fàcils. Tan fàcils que quan arriben els examens em confie i el sis és la nota comú en tots ells. Sóc un xic de sisos. Matemàtic. 3 i 3 són sis. Jo i cinc més en fem sis. Tu i cinc premis més del repte 74 en feu sis.

Cinc somriures... Bé, no. Que aquest relat estava bé: sis somriures!

Bufanuvols

Aquesta família de RC és tan gran que es fa difícil conèixer tothom en poc temps. Són les coincidències, l'atzar els que ens porten a trobar-nos. Aquest matí per sort estaves al fòrum i m'has donat bons consells. Així t'he conegut i he passat per aquí per veure qui eres i què escrivies. M'he trobat amb la sorpresa que també havies guanyat un repte i me n'he anat de cap a llegir-lo. El relat m'ha agradat moltíssim, de debò. I m'ha recordat la meva història personal. Jo mai he estat una ment afí als números. Sempre he congeniat millor amb les lletres. Quan feia COU pensava que mai me'n sortiria. En tota la meva vida escolar havia trobat cap profe que m'ho fes passar bé amb les mates. Però, allò que deia de l'atzar, va voler el destí que conegués un noi que era un desastre fent redaccions però un coco per a les mates. Vam quedar que m'ajudaria a preparar l'examen. Hi va posar tanta energia, tantes ganes, que vaig acabar traient un notable. A banda d'aquesta anècdota, et volia dir que em sorprèn que a la teva edat escriguis com ho fas, amb aquesta decisió i claredat d'idees. Ha estat una sorpresa molt positiva. Penso que aniré passant per aquí per veure què vas fent. Ah! de vegades em costa ser equànime. Trobo injust com s'ha valorat aquest text. Mereixes una nota molt més alta.
Un petó,
Fredia

El seu -o teu- relat és preciós. Però un home com jo, que va viure mitja vida explicant matemàtiques, pots suposar que hi té alguna cosa a dir.
La matemàtica, quan s'entén (perquè se sap explicar) és una ciència admirable. Tota ciència, té de ciència el que té de matemàtica.
La matemàtica és un joc que pot superar qualsevol gaudi. La matemàtica es pura lògica i un admirable entreteniment. Cal, tan sols, que agradi pensar, i com pensar.
La seva mala fama tan sols prové d'un fet lamentable: dels mestres que no entenen profundament el que volen explicar.
No vull donar, ara, cap classe de filosofia d'estar per casa. Però, tanmateix explicaré una anècdota:
Jo tenia -com estudiant de Ciències Exactes- un mal professor de "mecànica racional". Tot semblava difícil d'entendre, i ja acabava el curs quan vam tenir la sorpresa d'escoltar un eminent matemàtic vingut de fora, l'enginyer Torroja. En sis dies, que foren sis classes, ens va ensenyar el que no havíem sabeu entendre ni aprendre amb el mal professor. En sis dies vam entendre el que ens pensàvem que era pura entelèquia. Tot es féu senzill, i, a més a més, divertit!
No segueixo. Penseu que totes les coses que es volen aprendre són, en el fons, senzilles. No és senzill escriure? I quants estudiants no creuen que és complicat, sense saber explicar les coses clarament, i s'embullen sense voler!
Als que volen saber escriure i els sembla impossible d'aprendre'n, tan sols que se'ls digui una frase de Montaine: Sigues senzill i clar tant quan parlis com quan escriguis.
Igualment, a qui vulgui saber matemàtiques, tan sols cal dir-li: quan estudiïs, no passis a una segona ratlla sense haver entès bé la primera.

he vist que per aquí hi ha també algu com jo: la "gent de lletres". Crec que no és només que t'agradin o no, és que realment hi ha cervells dotats per les matemàtiques i d'altres que no. i això està demostrat. a mi em costaven d'entendre i per això no m'agradaven, però sí que m'agradava el que entenia i ja sabia fer (eren coses faciletes... :P).

Ah, també m'ha cridat l'atenció això del repte 74. Et fas una llista de reptes? Si és així, crec que és una bona idea.

I ara ve això de l'excusa. perquè aquest comentari és, de fet, una excusa per respondre't al teu comentari sobre el poema "m'estimes?". Ho has entès perfectament. Es tracta precisament que hi ha gent que diu t'estimo molt fàcilment i tan sovint que perd tot el seu valor i significació. En el poema, però, resulta que les paraules i els actes no coincidien,i això em feia parar boja. és el pitjor que hi ha.

Ah, i gràcies pel comentari.
ens anirem llegint...

a mi les matemàtiques ni m'entren ni em surten... pero el relat m'ha agradat
jeje apa fins un altre!

Jo sempre he cregut que les matemàtiques son un llenguatge sols que molt ben codificat, i que es important coneixe'l be per desenvolupar-se en societat (com també ho es coneixer l'idioma anglés).

El tema dona per molt però es dificil posar-hi banya.

bé jo sóc una reresa com descrius, saps perquè m'agardaven les matemàtiques? no havia d'estudiar, les entenia i per mi resoldre problemes matemàtics era com fer encreuats o passatemps. Avui en dia estic enganxada al Sudoko o al kakuro per la ,mateixa afició. sóc mestra de mates i crec que no sóc odiada intento buscar la manera divertida de fer arribar aquesta assignatura als demés.