Desig frustrat

Llargues converses que em roben la son, hores fugaces, tot el cos s'estremeix quan apropes els teus llavis a cau d'orella i em parles murmurant.
Moriria per sentir les teves mans recorrent tota la meva pell, llegir als teus ulls el que mai em dius. Fer l'amor sota les estrelles, i notar com posseeixes cada racó del meu cos, com les nostres olors es confonen i els batecs es converteixen en un de sol, sang amb sang, jurant amor etern.

Però tot queda enterrat quan vas de la mà d'ella, quan la crua realitat em recorda que res va més enllà de les converses, que el teu cor ja te l'han robat. Em destrosses per dins cada cop que la beses.
I ara no em queda més remei que recollir els bocins que queden del meu esser i intentar reconstruir-me altre cop.