DE RODA3 A NADAL05

obre camins d'esperança en l'ànima de totes les persones amb bona voluntat. M'ha encantat aquest poema que ens agermana, aquest gest teu tan humà en una realitat que sovint ens decep. Calen molts aprenents de poeta que ens facin compartir els silencis de l'esperit.
Enhorabona i bones festes!

Comparteixo totalment aquestes paraules teves. I el teu poema és el teu millor signe del Nadal que tu voldries.... i que, malauradament, poques vegades aconseguim.

M'ha agradat la teva exposició de tot el que et fa mal, de totes les injustícies, de totes les barbàries. M'agrada que ens moguis a actuar si sentim que ens ha vençut la fredor i la indiferència, que ens animis a creure i a treballar per seguir aconseguint apropar-nos cada cop més a Itaca..... perquè Itaca és lluny, molt lluny, i el camí és ple de pedres i d'ombres... però jo tinc la ferma convicció que hi arribarem algun dia. Només cal que TU i JO ho fem possible, que cada dia ho fem una mica més possible.

També comparteixo la teva afecció per la poesia d'en Miquel Martí i Pol i per la música d'en Lluís Llach i jo també..."Em declaro aprenent de poeta i poeta de calaix".

Una abraçada, que tinguis molt bon any i que ens puguis seguir fent poemes tan meravellosos com aquest.

Dins l'invisivilitat i l'anonimat,
t'acepto la ma que ofereixes per anar fent cami,
per anar fent de peregrí cap a l'Establia.
Allí ens trobarem amb més gent ,
més de la que ens pensem.
Cada un amb el seu farsell,
amb les seves idees i idiologies,
però esperançats, per que si un hi va,
tots els demès el seguiràn ,
i els que no aniràn, no pasa res,
els respectaran.
Un petonet. Pilar

" De kispar a roda03 (amb un "bon" nadal!) "

Una reflexió d'un any, de la vida, que es presenta en festes de Nadal, quan un nou any comença i tot just acaba l'altre... Quan tot sembla que hauria de ser perfecte i sota els vels de les festes s'amaga la guerra i la tristesa que continuo en molts indrets del nostre planeta...

només et queda l'esforç d'un passat
per millorar un incert present
i apostar discretament pel futur.

Apostar pel futur! Perquè la vida no torna, i el què ja està fet, fet està i no es pot canviar. Podem millorar el present que incert pot canviar en qualsevol moment. Podem apostar pel futur i intentar escollir el camí que ens guiï cap a una vida un mica millor. Anar escollint poc a poc la direcció que volem seguir i el sentit dels nostres dies.

Així, poc a poc, intentar millorar la vida, nostra i de moltes altres persones, amb petits granets de sorra... així, al pas del temps, any rere any, passant nadals i començant nous anys.

Apostar per millorar mica em mica la vida que ens envolta.

Que passis un bon inici de l'any! (i la resta també! jejeje).
Que vagi bé! ens veiem per aquí!

Gemm@

quins versos que té aquest poema.....
n'hi ha per emmarcar-los, eh!?!?!?!?
bones festes, a tu tb, i bon any, eh!?!?!
Sílvia!

ara et torno el compliment. M'he quedat gratament sorpresa, no em mereixo tants (elogis?), jo no sóc ni aprenent de poeta, sóc aprenent i prou. Buscaré el llibre que m'has recomanat, gràcies.
El teu poema és tendre i amb paraules senzilles evoques l'amor i la pau. El Nadal gairebé s'ha convertit en un símbol de consumisme i prou. M'ha captivat. Et seguiré llegint!!
Felicitat pel 2006.

ara et torno el compliment. M'he quedat gratament sorpresa, no em mereixo tants (elogis?), jo no sóc ni aprenent de poeta, sóc aprenent i prou. Buscaré el llibre que m'has recomanat, gràcies.
El teu poema és tendre i amb paraules senzilles evoques l'amor i la pau. El Nadal gairebé s'ha convertit en un símbol de consumisme i prou. M'ha captivat. Et seguiré llegint!!
Felicitat pel 2006.

Quanta raó tens!

Admiro la sinceritat que mostres i la bondat que traspua en tot això.

Bon any 2006,

666666666666666666!

i que no ens falti aquest caliu tan indescriptible
de tots, TOTS, els relataires.

Brindo per això!!( i trenco la copa, plafffffff!)

que entrava al teu raconet de relats, a veure si hi havia res de nou i, per fi, ha arribat.

Una poema de nadal. Un poema quea mida que me'l llegia, se'm presentava com una crítica al món en general, i amb un missatge principal com dient que no les paraules estan molt bé... si van seguides d'actes.

I tens tota la raó. Es poden dir moltes coses, però cal que es demostri el que es diu. I si volem lluitar contra les coses que passen al món i que no ens agraden, no n'hi ha prou amb dir "lluito".

Un cop més, amic roda03, sorprens els meus ulls amb un escrit especial. En aquestes dates, no sé ben bé per què, les reflexions com ara la teva entren molt millor, i les persones ens sentim més abocades a actuar. Més que en qualsevol època de l'any.

Has fet un poema bellíssim. I m'alegro, perquè ja t'enyorava!

Una abraçada i a seguir escrivint. Que en saps.


Salz.

Tens molta raó, el secret no és el poema; som nosaltres mateixos des del nostre compromís vers tot allò en què creiem. Des del nostre petit espai i amb la força del cor i l'abraçada de les mans podem arribar més lluny del que ens sembla. Cada moviment, cada acció, cada canvi en nosaltres mateixos pot fer girar l'engranatge d'una roda.
Les paraules poden ser precioses, però sense sentir-les més enllà dels dits que les escriuen només són paraules que no porten enlloc, una disfressa per amagar qui som.
La poesia està a tot arreu i forma part de la manera de viure...

Bones Festes i gràcies per aquest poema que ens regala la possibilitat de donar forma als somnis!
Una abraçada molt gran!

...els desitjos de pau i amor d'aquestes dates siguessin armes contra la guerra, la fam i l'odi; estaríem en un món meravellós. Intentem que aixì sigui. Una abraçada.

Ostres ja et trobava a faltar eh?
Quin poema més bonic, és indescriptible el sentiment que m'ha deixa't. M'he sentit amb ganes de refer tots els mals d'aquest planeta.
Sobretot m'ha agrada't aquesta part:

Res no torna de la vida
només et queda l'esforç d'un passat
per millorar un incert present
i apostar discretament pel futur.

Gràcies per l'energia feta lletres que ens regales!

Molts besets!

Anneta